La invitació al viatge
Nena meva, germana meva,
pensa en la dolçor
per anar-hi a viure junts!
D'estimar a voluntat,
d'estimar fins a la mort
a la terra que és com tu!
Els sols mullats
dels cels ennuvolats
té per al meu esperit els encants
tan misteriosos
dels teus ulls traïdors
lluminosos a través de les llàgrimes.
Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.
Mobles lluents,
polits pels anys,
la nostra cambra ornarien;
les flors més rares
barrejant les seves fragàncies
amb el perfum subtil de l'ambre,
els rics plafons,
els miralls profunds,
l'esplendor oriental,
tot allà parlaria
en secret a l'ànima
en la seva dolça llengua natal.
Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.
Veure en els canals
dormir els vaixells
de qui és l'estat d'ànim vagabund;
és per satisfer
el teu menor desig
que ells vénen d'arreu del món.
-Les postes de sol
vesteixen els camps,
els canals, la vila sencera
de jacint i d'or;
s'adorm el món
en un càlid resplendor de llum.
Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.
Charles-Pierre Baudelaire
(París, 1821-1867)
L'invitation au voyage
Traducció: Toni Arencón i Arias
La invitació al viatge / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Luxe, Calme et Volupté"
Henri Emile Benoit Matisse (1869–1954)
Publicat a:
Lo Càntich - Número 2 - Primavera, 2010
Lo Càntich (Separata)
Referència:
Baudelaire, Charles-Pierre. La invitació al viatge. Traducció: Arencón i Arias, Toni. Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010. Maig, 2010.
Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html
