Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traduccions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Traduccions. Mostrar tots els missatges

La invitació al viatge




La invitació al viatge

Nena meva, germana meva,
pensa en la dolçor
per anar-hi a viure junts!

D'estimar a voluntat,
d'estimar fins a la mort
a la terra que és com tu!

Els sols mullats
dels cels ennuvolats
té per al meu esperit els encants
tan misteriosos
dels teus ulls traïdors
lluminosos a través de les llàgrimes.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Mobles lluents,
polits pels anys,
la nostra cambra ornarien;
les flors més rares
barrejant les seves fragàncies
amb el perfum subtil de l'ambre,
els rics plafons,
els miralls profunds,
l'esplendor oriental,
tot allà parlaria
en secret a l'ànima
en la seva dolça llengua natal.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Veure en els canals
dormir els vaixells
de qui és l'estat d'ànim vagabund;
és per satisfer
el teu menor desig
que ells vénen d'arreu del món.

-Les postes de sol
vesteixen els camps,
els canals, la vila sencera
de jacint i d'or;
s'adorm el món
en un càlid resplendor de llum.

Allà, tot és ordre i bellesa,
luxe, calma i voluptuositat.

Charles-Pierre Baudelaire
(París, 1821-1867)
L'invitation au voyage

Traducció: Toni Arencón i Arias
La invitació al viatge / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "Luxe, Calme et Volupté"
Henri Emile Benoit Matisse (1869–1954)

Publicat a:
Lo Càntich - Número 2 - Primavera, 2010
Lo Càntich (Separata)


Referència:
Baudelaire, Charles-Pierre. La invitació al viatge. Traducció: Arencón i Arias, Toni. Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010. Maig, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

[ Tornar a Pàgina Principal ]



Les tres núvies del poeta




Les tres núvies del poeta

(De l'alemany)

A Ramon de Armas y C.


Tres núvies té el poeta:
la primera és el matí,
rossa verge que s’envolta
d'un mantell d’or i plata.

I la segona és la tarda,
la beutat morena i lànguida
que amb gases de llum fulgent
adorna la seva front pàl·lida.

-Quina és la tercera doncs?
-La nit, la més estimada,
la que entre blondes de lluna
somnolenta i trista passa.

Quan arriba la primera
amb les puntes de les ales
fa vibrar els idil·lis
sobre les cordes de l’arpa.

Al petó de la segona
surten del fons de l’ànima
amb la veu del sentiment
els romanços i balades.

La tercera ve després
la bella musa elegíaca,
oferint-li en copa d’or
la inspiració de les llàgrimes.


«Las tres novias del poeta»
A: "Cantos de la tarde", 1860
Juan Clemente Zenea
(Bayamo, Cuba, 1832 - L'Havana, 1871)

Traducció: Toni Arencón i Arias
Les tres núvies del poeta / CC BY-NC-ND 3.0

Il.lustració: "Les tres núvies"
Jan Toorop (1858-1928)

Publicat a:
Lo Càntich - Número 1 - Hivern, 2010


[ Tornar a Pàgina Principal ]



Recorda’t de mi


Recorda’t de mi

Plora en silenci la meva ànima solitària,
excepte quan està el meu cor
unit al teu en celestial aliança
de mutu sospirar i mutu amor.

És la flama de la meva ànima qual lluerna,
que brilla en el recinte sepulcral:
gairebé extingida, invisible, però eterna...
ni la mort la pot aniquilar.

Recorda’t de mi!... A prop de la meva tomba
no passis, no, sense donar-me una oració;
per a la meva ànima no hi haurà major tortura
que saber que has oblidat el meu dolor.

Escolta la meva última veu. No és un delicte
pregar pels que van ser. Jo mai
et vaig demanar res: en expirar t’exigeixo
que vinguis a la meva tomba a plorar.

Lord Byron
Pseudònim de: George Gordon Byron
(London, 1788 – Messolonghi, Aetolia-Acarnania, Greece 1824)
Recorda’t de mi

Traducció: Toni Arencón i Arias
Recorda’t de mi / CC BY-NC-ND 3.0

Nota: Totes les obres originals de
Lord Byron
es troben en domini públic.
Les traduccions poden no estar en domini públic.

[ Tornar a Pàgina Principal ]

El pont Mirabeu



"Le pont Mirabeu"
Aquarel·la  40x30cm
Autor: Toni Arencón


El pont Mirabeu

Sota el pont Mirabeau flueix al Sena
I el nostres amors
En cas que pugui recordar
Que l’alegria sempre arriba després de la pena.

Ve la nit sona l'hora
S’allunyen els dies jo em quedo.

Les mans enllaçades segueixen sent cara a cara
Mentre que sota
El pont dels nostres braços passa
Eternes mirades de l'ona tan cansat.

Ve la nit sona l'hora
Passen els dies jo em quedo.

L'amor se’n va com aquesta aigua corrent
L'amor se'n va
Es va la vida lentament
I com l'esperança és violenta.

Ve la nit sona l'hora
Passen els dies jo em quedo.

Passen els dies i les setmanes passen
Ni el temps passa
Ni els amors retornen
Sota el pont Mirabeau flueix al Sena.

Ve la nit sona l'hora
Passen els dies jo em quedo.


Guillaume Apollinaire
Pseudònim de: Wilhelm Apollinaire de Kostrowitsky
(Roma, 1880 – París, 1918)
Le pont Mirabeu

Traducció: Toni Arencón i Arias
El pont Mirabeu / CC BY-NC-ND 3.0

Nota: Totes les obres originals de
Guillaume Apollinaire
es troben en domini públic.
Les traduccions poden no estar en domini públic.

[ Tornar a Pàgina Principal ]

69 6666... 6 9...




69 6666... 6 9...

Els inversos 6 i 9
Estan dibuixats com una xifra estranya
69
Dues serps fatídiques
Dos cucs
Número impúdic i cabalístic
6: 3 i 3
9: 3 3 i 3
La trinitat
La trinitat a tot arreu
Que es retroba
Amb la dualitat
Doncs 6 és dues vegades 3
I trinitat 9 tres vegades 3
69 dualitat trinitat
I aquests arcans seran encara més ombrívols
Però tinc por de sondejar-los
Qui sap si no es troba aquí l'eternitat
Més enllà de la mort del menyspreu
Que gaudeix fent por
I el tedi m'envolta
Com un vague sudari de lúgubre encaix
Aquesta nit.

Guillaume Apollinaire
Pseudònim de: Wilhelm Apollinaire de Kostrowitsky
(Roma, 1880 – París, 1918)
69 6666... 6 9...

Traducció: Toni Arencón i Arias
69 6666... 6 9... / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració:
"69"
Tècnica Mixta - 60x64cm.
Sobre cartulina tela Figueras de gra tela 290gr.
© Toni Arencón - 2010

Publicat a:
Lo Càntich - Número 2 - Primavera, 2010
Lo Càntich (Separata)


Referència:
Apollinaire, Guillaume. 69 6666... 6 9... Traducció: Arencón i Arias, Toni. Lo Càntich. N.2. Primavera, 2010. Maig, 2010.

Disponible en: http://cantich.blogspot.com/2010/05/lo-cantich-numero-2-primavera-2010.html

[ Tornar a Pàgina Principal ]



Podria estar-hi més sola




Podria estar-hi més sola

Podria estar-hi més sola,
Sense la meva soledat,
Tan habituada estic al meu destí,
Potser l’altra pau,

Podria interrompre la foscor
I omplir el petit espai,
Massa exigu, en la seva mesura
Per contenir el sagrament d’ell.

No estic acostumada a esperar,
Podria interposar-se
En la seva dolça ostentació,
Violar el lloc ordenat pel sofriment.

Podria ser més fàcil
Morir amb la terra a la vista,
Que conquerir la meva blava península,
Per morir de delit.

Emily Dickinson
(Amherst, Massachusetts, Estats Units, 1830-1886)
It might be lonelier

Traducció: Toni Arencón i Arias
Podria estar-hi més sola / CC BY-NC-ND 3.0

Il·lustració: "Solitud"
Aquarel·la 47x19cm.
© Toni Arencón - 2010

[ Tornar a Pàgina Principal ]



Si després que jo mori


Si després que jo mori,
a la llar d’un amic
la meva òrfena infeliç i captaire
arriba implorant protecció i abric;

I alberg hospitalari
troba en les seves desgràcies,
jo sortiré del sepulcre solitari
i al bon amic li donaré les gràcies.

Juan Clemente Zenea
(Bayamo, Cuba, 1832 - L'Havana, 1871)
Diario de un Mártir (Cuaderno Póstumo)

Traducció: Toni Arencón i Arias
Si després que jo mori / CC BY-NC-ND 3.0

Nota: Totes les obres originals de
Juan Clemente Zenea
es troben en domini públic.
Les traduccions poden no estar en domini públic.

[ Tornar a Pàgina Principal ]