Lligat? No cal.
Brollant de les entranyes
vaig ser capturat per confiat.
Amb mi, l'ànima en trànsit va morir
en la distància benefactora indiscreta.
Ebri d'harmonia va quedar l'àngel tutelar
del desvari, clausurada la ruta
oculta, sentint el vent,
ventant el sento.
Lligat? No cal.
Amb delit continu, oferint la meva sang
d'home indígena, indigent, introvertit.
De pell morena i ulls dolços, diuen,
els entesos en ulls i pells indiferents.
D'esquena doblegada al matí
i que s'adreça al sòl d'aquesta terra
d'ombra i laments...
...i cossos desatesos.
Març, 2010
Lligat? No cal
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Publicat a:
Relats en Català
Poesia.cat
[ Tornar a Pàgina Principal ]
