Sentint WHAT'S GOING ON, d'en Marvin Gaye,
i en resposta a la crida de l'amiga i poetessa Mariona Lorente (gypsy).
responc a la crida
Oh! Què està passant?
Les torres cremen, el núvol de cendra cobreix l'illa.
M’extremeixo, deslligant la tovallola,
i el món s'estremeix, assegut, davant la televisió.
Cada minut, cada segon, moren nens, allà i aquí.
Gran invent: la cèl·lula fotoelèctica!
Els nens moren, amb les costelles marcades
de fam i la pell transparent. Els voltors estan a prop.
Què som? Els "humans" ... Què som?
La tauleta de nit del sol s’ha fos.
Milions de monedes daurades i argentades, les del César,
intercanviades per canons fumejants, definitivament.
Els arbres, castrats (maons i ciment, argamassa inert).
Cridem! Tots, però cridem! Sols, però cridem! Hi ha esperança.
Entre el foc i la ruïna, entre la desigualtat i la misèria.
Precaució: no hi ha vacunes per a tots, estan
amagades en l'estoc de les farmàcies.
(no hi ha vacunes gratuïtes per a tots, ja no).
He tingut un somni (altres ho van somiar abans):
des dels confins de l'univers, algú alça el peu, decidit
a aixafar el nostre miserable formiguer, fet de fang i de sang.
Mare, pare, germans: responc a la crida. Tinc una cita.
Com a poeta viu, i latent, d'avui, d'ara, a prop de la mar,
amb el cor adolorit i les llàgrimes que afloren,
m’empasso l’aiguardent d’un glop,
i responc a la crida: avui escric.
Juny, 2010
responc a la crida (poema desdoblat)
Toni Arencón Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "responc a la crida"
Tècnica Mixta
© Toni Arencón - 2010
Col·lecció particular
[ Tornar a Pàgina Principal ]
