Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...
«La desitjava tant que pregava nit i dia per convertir-me en part de la seva pell de sorra calcària i sol abrasador. Anhelava passar la resta de la meva vida unit a ella. Era una passió tan intensa que no vaig dubtar en tancar el puny en veure caure un estel fugaç i vaig cridar al vent el meu deliri.
L'home tenebrós va sorgir del no-res, entre el bromall, oferint-me un pacte: compliria el meu deler, fos qui fos, però seria un acord que no es podria desfer. Vaig acceptar, xiuxiuejant-li el meu desig a cau d'orella».
L'home tenebrós va sorgir del no-res, entre el bromall, oferint-me un pacte: compliria el meu deler, fos qui fos, però seria un acord que no es podria desfer. Vaig acceptar, xiuxiuejant-li el meu desig a cau d'orella».
El cos -com si fos un somni de certesa incurable, en una ficció de Borges-, es va fondre en pigments, de tots els colors de l'iris. Es va dissoldre en la mateixa tinta dipositada en els dispensadors de vidre de l'artista, abans de ser absorbida per l'agulla i que el rotor mecànic comencés a delinear el dibuix meticulós sobre la pell de l'amada, omplint-la de color.
Quan l'artista va aplicar amb l'atomitzador la solució antisèptica i va cobrir el tatuatge amb una fina capa de crema, l'essència corpòria ja estava unida per sempre a la pell de la jove. Ja era ella. Formava part del seu cos en forma de rosa tintada de vermell encès, tatuada sobre el seu pit dret.
Recordem-ho, era un pacte sense clàusula de rescissió. I cal remarcar aquest concepte; perquè, malgrat formar-ne part, un tatuatge resta condemnat a no poder acariciar la pell del cos a qui pertany... i a suportar les carícies d'altres dits aliens...
«...Si almenys pogués acariciar-la una única vegada... ».
Cal mesurar els nostres desigs. Aquella nit, en Nin, l'artista ho va fer. Va desitjar a cau d'orella que l'home tenebrós es transformés en la més meravellosa de les seves creacions.
—M'has fet estremir quan em tocaves... —va referir la jove, admirant la rosa encesa reflectida en un mirall, abans de clavar la seva mirada intensa en els ulls d'en Nin.
I en Nin, l'artista, va acariciar fugaçment la rosa de foc, provocant un nou calfred de passió en el cos del seu desig.
Quan l'artista va aplicar amb l'atomitzador la solució antisèptica i va cobrir el tatuatge amb una fina capa de crema, l'essència corpòria ja estava unida per sempre a la pell de la jove. Ja era ella. Formava part del seu cos en forma de rosa tintada de vermell encès, tatuada sobre el seu pit dret.
Recordem-ho, era un pacte sense clàusula de rescissió. I cal remarcar aquest concepte; perquè, malgrat formar-ne part, un tatuatge resta condemnat a no poder acariciar la pell del cos a qui pertany... i a suportar les carícies d'altres dits aliens...
«...Si almenys pogués acariciar-la una única vegada... ».
Cal mesurar els nostres desigs. Aquella nit, en Nin, l'artista ho va fer. Va desitjar a cau d'orella que l'home tenebrós es transformés en la més meravellosa de les seves creacions.
—M'has fet estremir quan em tocaves... —va referir la jove, admirant la rosa encesa reflectida en un mirall, abans de clavar la seva mirada intensa en els ulls d'en Nin.
I en Nin, l'artista, va acariciar fugaçment la rosa de foc, provocant un nou calfred de passió en el cos del seu desig.
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Si almenys pogués acariciar-la una única vegada...
Il·lustració:
"Tatuatge"
Toni Arencón i Arias
Publicat a:
Lo Càntich - Número 15 - Perífrasi, 2012
[ Tornar a Pàgina Principal ]
