«Memento Mori»
(Recorda que has de morir)
Videorelat
- Toni Arencón i Arias -
Veu: Sílvia Cantos

Memento Mori -Recorda que has de morir- (Toni Arencón i Arias)



En la veu de:
Sílvia Cantos
Sílvia Cantos

Conductora del programa "Històries" emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio.


Del recull:
'Colors (Diversos autors)'
"Colors"
(ARC, 2014)
Diversos autors




'Dansa - Utopia'
al «Festib@ll 2014»

Teatre Modern
El Prat de Llobregat
5 d'octubre de 2014

Dansa - Utopia (Toni Arencón i Arias)

'Dansa - Utopia'
(Toni Arencón i Arias)
Cartell del
«Festib@ll 2014»


Festival de balls del Prat a benefici dels malalts d'Alzheimer i llurs famílies

5 d'octubre de 2014, a les 18:30 h.
al Teatre Modern

Organitza:
Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat

oo0O0oo


«L'ànima de l'assassí»
XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre
Vinebre
27 d'agost de 2014

XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre - Toni Arencón i Arias

     Dimecres, 27 d'agost de 2014, vaig rebre l'honor de ser guardonat amb el XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que va recaure en la novel·la L'ànima de l'assassí, ambientada a la Barcelona de mitjans del segle XIX. L'obra serà editada per Cossetània Edicions i presentada durant la gala de la pròxima edició.

     El lliurament es va realitzar al Local del Cinema de Vinebre, al qual assistia en qualitat de finalista convidat per l'excel·lentíssima senyora Gemma Carim Gironés, alcaldessa de Vinebre. De les seves mans i de les de l'il·lustríssim senyor Jordi Jardí Pinyol, President del Consell Comarcal Ribera d'Ebre, vaig rebre l'acreditació del premi, el més veterà de les Terres de l'Ebre.

XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre - Toni Arencón i Arias
Fotografia: Joan Revillas

     Durant la gala va ser presentada la novel·la guanyadora de l'edició anterior, Pluja sobre terra molla, de l'autora Maria Carme Poblet (L'Espluga de Francolí, 1953).

Pluja sobre terra molla - Maria Carme Poblet

     La vetllada es va tancar amb l'actuació musical del grup Bateks, que van interpretar fados, havaneres i altres temes populars.

     El meu més profund agraïment a totes les persones que vaig conèixer durant l'acte i que em van fer sentir fill adoptiu de Vinebre, especialment a Maria Pilar Rams (regidora de Joventut, Esports i Turisme, que em va acollir des de la meva arribada a la població), als convidats amb els quals vaig compartir taula i que em van fer conèixer anècdotes i una part de la història de la població, als membres del jurat, al periodista i escriptor Genís Sinca (convidat d'honor de la gala, que ens va delectar amb un discurs molt personal), a Maria Carme Poblet (per les seves encoratjadores paraules i la seva dedicatòria), a Jordi Ferré Blasco i Raquel Estrada Roig (de Cossetània edicions) i als mitjans de premsa (que em van saber entrevistar de manera que no semblava estar tan nerviós com ho estava).


Canal 21 Ebre


Sobre L'ànima de l'assassí:

     Ambientada a la Barcelona de mitjans del segle XIX, a partir d'un crim ocorregut en una família benestant, l'obra teixeix una història fictícia en paral·lel a la que es pot trobar als llibres que van escriure personatges secundaris vinculats a la ciència, la política, la religió i la filosofia, com Jaume Balmes, Fra Rafael de Vélez, Antonio Severo Borrajo, Eduardo Alonso, Manuel Valls, Antonio Van-Halen o Mariano Cubí i Soler (principal protagonista de l'obra). A la novel·la, el frenòleg i lingüista mirarà de demostrar com l'estudi del cervell és determinant a l'hora de decidir qui ha estat l'autor d'un crim i si hi ha alguna possibilitat de curació.

Mariano Cubí i Soler
Mariano Cubí i Soler - Signatura

oo0O0oo

Recull de notícies que fan referència al premi:

Ara
El Punt Avui
La Vanguardia
El Prat.cat
Diari de Tarragona
Europa Press
marfanta.com
20minutos.es
El Prat al Día
Vaive. Novetats Editorials en Català
Libreprensa
Lo rogle de Josep M.
Ebre Digital

Entrevista a El Prat Ràdio:

Planeta Prat - El Pràt Ràdio

«Anhelada pretèrita pluja»
Primer Premi
XXI Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia
Balenyà
27 d'abril de 2014

XXI Premi Miquel Bosch i Jover

     Avui, Diumenge, 27 d'abril de 2014, a la Sala Gran de l'Escola Joan XXIII de Balenyà s'ha celebrat la Festa de Sant Jordi amb el lliurament dels XV Premis Literaris Sant Jordi i els XXI Premis Literaris Miquel Bosch i Jover.

     L'acte s'ha iniciat a les 11:00h amb la inauguració de l'exposició "El museu entra a l'escola" i l'exposició dels dibuixos de Sant Jordi del Cicle Infantil. Posteriorment s'han lliurat els XL Premis Literaris Sant Jordi i els XXI Premis Literaris Miquel Bosch i Jover, on el meu poemari "Anhelada pretèrita pluja" ha rebut l'honor d'estar guardonat amb el Primer Premi de Poesia.

XXI Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia - Toni Arencón i Arias

     Des d'aquí el meu agraïment als membres del jurat i als organitzadors de l'acte.

     Moltes felicitats a tots els companys i companyes premiats en les diferents categories: Aleix Solà Pascual (Primer Premi Categoria de Prosa), Maurici Capdet i Mateu (Segon Premi Categoria de Prosa), Carme Via i Sala (Tercer Premi Categoria de Prosa), Xavier Solé i Salvat (Tercer Premi Categoria de Poesia), Àngel Fabregat i Morera (Accèssit Categoria de Poesia), Pol Beckmann i Branchadell (Premi a la diferència), Valentí Ribas (Accèssit al millor poema dels reculls de Poesia) i Francesc Torras i Bozzo (Premi Local).

     El recull amb totes les obres premiades serà editat al voltant del mes de juliol.

XXI Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia -- Toni Arencón i Arias

     L'acte ha finalitzat amb la presentació del llibre "Autisme. Trenquem el silencia amb la poesia". Un recull de 150 poemes de diferents autors a l'entorn de l'autisme. Els beneficis del qual estan destinats integrament a famílies amb nens autistes. La presentació a estat a càrrec de l'amiga i poetessa Marta Pérez i Sierra i Jordi Tena i Galindo; que han exercit de rapsodes acompanyats d'en Joan Opi.

Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia


Un tastet de Anhelada pretèrita pluja:


Aquest amor, tan violent, tan fràgil,
tan tendre, tan desesperat

Cet amour / Si violent / Si fragile / Si tendre / Si désespére *

* "Cet amour" (Aquest amor)
Jacques Prévert

Desig té els pits més dolços que he besat mai
i en la seva pletòrica asimetria, de pausada cadència,
conjuga l'imperfecte amb l'imperfet oracle
de la inèrcia
de les paraules inquietes i salvatges, inútils i inexactes.

Gairebé cada nit
pinto estrelletes de plata sobre els seus cabells
i en el seu pubis
                              també,
m'he atrevit a pintar tres estrelles argentades.
(Era un capvespre silent, en l'hora baixa de l'amor).

Abans que ella,
són els versos. Després és ella i me n'oblido
dels poetes i de la mar i de l'exili. El vent m'escampa.
Me n'oblido també de mi quan la brisa agita
la seva brusa de seda, estampada
amb roselles de Monet i amb violetes perlades de Matisse.
Jo ja no hi sóc. Jo ja sóc ella en mi, en la rotllana dels folls,
un grapat de paraules. Mirada fonda. Primavera relativa.
Pàtria esquitxada i perduda. Adés humida.
Si l'atrec, és només perquè es veu reflectida
en el mirall-claraboia del meu desassossec crepuscular.

oo0O0oo

«Aquest amor, tan violent, tan fràgil,
tan tendre, tan desesperat»

Del poemari "Anhelada pretèrita pluja"
Primer Premi Miquel Bosch i Jover de Poesia
Balenyà, 23 d'abril de 2014


«El jurament i altres narracions oníriques»
Toni Arencón i Arias

El jurament i altres narracions oníriques (Toni Arencón i Arias)

El jurament
i altres narracions oníriques

Toni Arencón i Arias

Col·lecció Camí del Sorral - Número 19
Lo Càntich - ARC
Abril, 2014

Pàgines: 96 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN en paper: 9772014303903 19>
ISSN-EAN ebook-pdf: 9772014303194 19>

Il·lustració de coberta i interiors:
Toni Arencón i Arias


Narracions viatgeres
(O més clar l'aigua)

     SEGUINT les petjades de La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica, el present recull aplega una sèrie de narracions i de relats, producte de fervors onírics quan encara feien barretines i d'una imaginació desendreçada a bona mesura, que han viscut trajectòries divergents.

     He descobert —i és una descoberta personal— que als meus escrits els agrada viatjar, al lluny del lluny i enllà d'enllà, impulsats per motius incerts, allunyant-se del vast scriptorium que els concep tal com raja i de primera intenció. Els hi agrada, i molt. Gaudeixen amb l'aventura, coberts amb el vestit de l'Adam, recorrent espais oberts i fent distància. Suposo que, per aquest motiu, lluiten amb tanta voluntat per sortir del meu interior.

     Citant Umberto Eco: "Tota criatura, ja sigui visible o invisible, és una llum, filla del pare de les llums". I les llums, no poden ser recloses; seria com saber el vent i no saber el torrent, una incoherència, un criteri inabastable.

     Més enllà del pensament, l'escriptura, com a criatura nounada, "filla del pare de les llums", inicia un procés que finalitza no quan l'obra està enllestida, sinó quan l'obra és compartida. Davant d'aquest acte d'exquisida rebel·lia i reconstrucció del procés creador es troba la clau que obre la porta de la terra incògnita.

     He descobert, també, que als meus escrits, llumenetes de Sant Elm, a més de viatjar, els agrada retrobar-se de tant en tant i confusament barrejats en la vigília de l'endemà. Com és el cas; tap i carabassa, diria el metge de capçalera. Tot sembla indicar que no hi ha cap raó que ho justifiqui. Però, potser, a hores d'ara i a aquestes alçades, ja no cal buscar justificacions ni dides seques que els hi facin de mainaderes, alliberats de llargs, emotius i secrets remordiments manllevats per un caramull de nits en vetlla. Ni de bon tros. Cap queixa per part meva. No cal treure pols de sota l'aigua ni trobar pèls als ous.

     Res més resta, avui, per dir, a les calmes del gener. Res més per afegir a les minves, després de la mar desfeta. No cal obsessionar-se ni ficar-nos una ceba al cap. Fem taula rasa en virtut de santa obediència i anem pel camí del dret.

     Legítimament, és el moment en el qual les faules han de parlar amb la seva pròpia veu, de pronunciar els noms i de descriure els fets, amb la realitat subjectiva en tant que independent del subjecte humà.

     I és que, en definitiva, sense demanar permís a un peu per moure l'altre, els escrits tenen vida pròpia i no està, en les nostres mans, la potestat de contenir el seu lliure esperit.

Toni Arencón i Arias
Març, 2014


'El jurament i altres narracions oníriques (Toni Arencón i Arias)'
"El jurament i altres narracions oníriques"
Toni Arencón i Arias



Comprar llibre

Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - Bubok - Llibre            Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - Lulu - Llibre


Comprar ebook-pdf

Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - Bubok - ebook-pdf       Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - Lulu - ebook-pdf       Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - Casa del Libro - ebook-pdf       Adquirir 'El jurament i altres narracions oníriques' - El Corte Inglés - ebook-pdf

«Oli de seda sobre carn»

Oli de seda sobre carn (Toni Arencón i Arias)

Oli de seda sobre carn

Et pintaré, avui, amb els pinzells dels meus dits exploratoris.
Recorreré la llum vibrant de blanc de titani de la teva pell sedosa,
el xic ocre i el punt vermelló de la teva carn terrosa,
amb tota la gama colorista de la paleta d'artista dels meus somnis.

Beuré dels teus llavis, de roig de cadmi, els besos tan humits
d'atzur ultramarí i els sufocats alens de terra siena afruitada.
Gaudiré de la teva llengua juganera, luxuriosa i excitada,
i fruiré de la tendra solidesa rosada de l'alba dels teus pits.

Poncella, estesa sobre el llit,
pintaré el teu cos nu,
els teus plecs blaus
i els secrets omnipresents
de cada acollidora ombra malva.

Entrellaçats, sentiré cada gemec, de verd veronès,
cada sonet xarxet de tu, inflamat de desig.
cada presència ametista del plaer.

Lleparé
el cercle areolar i l'intens robí dels teus mugrons eriçats.

I gaudiré del goig
del sigma atzabeja
i maragda
del teu
sexe.

* * * * * * * * * *

«Oli de seda sobre carn»
Toni Arencón i Arias

Il·lustració:
"Oli de seda sobre carn"
Toni Arencón i Arias

'La donzella i l'anatomista'
Menció Especial
Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013
a la Memòria d'en Valerià Pujol
Premià de Dalt
23 de novembre de 2013

Donzella en blau (Toni Arencón i Arias)

La donzella i l'anatomista
(fragment)

     ... Un dels recipients em va cridar l'atenció. Contenia una mà, amputada a l'altura superior del carp. El recipient tenia enganxada una etiqueta groguenca, on podia llegir-se clarament: M. Sanahuja, 1831, Hospital de la Santa Creu. Déu meu! Mil vuit-cents trenta-un! Era una mà dissecada feia gairebé dos-cents anys! Aquella circumstància, ho reconec, em va impressionar; però havia arribat el nostre torn de treball pràctic i em vaig oblidar de l'assumpte. O això vaig creure.

     Aquella tarda la vaig passar estudiant Farmacologia. Teníem un examen parcial l'endemà. Havent sopat em feia mal el cap. Em vaig ficar al llit d'hora. Volia aixecar-me fresc per a la prova.

     Quan ja començava a agafar el son, en aquesta fase inconcreta entre la vigília i el món oníric, em va semblar sentir com si algú m'acariciés el rostre. Em vaig incorporar, sobresaltat. No hi havia ningú més a l'habitació, era evident. Els meus pares dormien a la seva cambra, aliens al meu estrany despertar. Vaig intentar dormir, però va ser inútil. De nou vaig notar la mateixa carícia, càlida, suau i delicada. Vaig encendre el llum i vaig descobrir al meu voltant una espècie de boirina blavosa, que es va dissipar en pocs segons. La veritat és que em vaig espantar molt. Moltíssim. Em trobava desvetllat. Llavors va ser quan em va venir a la memòria el record de la mà dissecada de la Sala Pràctica d'Anatomia: M. Sanahuja, 1831, Hospital de la Santa Creu, vaig recordar.

     Em vaig aixecar i vaig encendre el portàtil, connectant-me a Internet. Vaig introduir en el cercador aquelles dades i vaig començar a revisar pàgines i més pàgines, que no em van aportar cap referència vàlida. La veritat és que pensava que era una recerca condemnada al fracàs, però vaig seguir intentant-ho. Finalment, després d'hora i mitja de cerca infructuosa, vaig tenir la sort de trobar un curiós document, digitalitzat, procedent d'una base de dades de la Boston Medical Library. Era un article publicat en el diari The Edimburgh Medical And Surgical Journal, Volume Thirty-Fifth, signat pel doctor Nicolau Taverner i traduït per Martin Hutton. A la pàgina 158, sota el títol: A propòsit d'un cas clínic de traumatisme tancat complicat esdevingut a Barcelona i presentat al Real Col·legi de Medicina i Cirurgia d'aquesta Ciutat al juliol de l'any 1831; s'explicava de forma detallada —en llengua anglesa, però amb l'original en català, en el revers de cada full, escrit amb un tipus de lletra diferent i més petita—, un dramàtic succés: Milvida Sanahuja, de divuit anys, filla única d'un matrimoni de comerciants del carrer de la Cera, estava promesa amb l'hereu d'una família acomodada, fill primogènit d'un indià que havia fet fortuna a l'illa de Cuba amb enginys de cotó i de tabac, i que havia tornat a Catalunya, instal·lant-se definitivament en la preciosa vila de Premià. La tarda del setze de maig, la jove, acompanyada de la mare, havia visitat a una modista del carrer del Carme, per realitzar l'última prova del vestit de núvia. Quan van sortir de la casa plovia i la Milvida va tenir la desgràcia d'ensopegar (o de relliscar) i de caure al carrer, amb tanta mala fortuna que un carruatge que baixava per la via li va aixafar, sota les rodes dretes i per dues vegades, la mà sinistra, a l'altura superior cubital.

     Va ser traslladada i atesa a l'Hospital de la Santa Creu, on li van reconèixer fractures comminuta de diferents ossos del carp i de les falanges, se li van aproximar els ossos fracturats a la seva situació natural, li van fomentar la zona danyada amb oli, se li va embenar la mà i la hi van immobilitzar en la posició que a la jove menor dolor li causava. També li van proporcionar un analgèsic i la van sagnar. Els patiments de la Milvida, durant la nit següent, van ser insofribles. Al matí es trobava totalment demacrada i pregava que li calmessin, com fos, aquell sofriment extrem. [...]

oo0O0oo

«La donzella i l'anatomista»
Menció Especial
Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013, a la Memòria d'en Valerià Pujol
Premià de Dalt, 23 de novembre de 2013

Il·lustració:
'Donzella en blau (Toni Arencón i Arias)'
"Donzella en blau"
Toni Arencón i Arias

oo0O0oo

     Dissabte, 23 de novembre de 2013, a la Sala de l'Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, la narració curta "La donzella i l'anatomista" va rebre l'honor de ser destacada amb la Menció Especial del jurat del "Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013, a la Memòria d'en Valerià Pujol".

Toni Arencón i Arias

     Un gaudi triplicat, perquè les amigues Glòria Calafell i Anna Maria Villalonga es van portar, respectivament, el 37è Premi de Poesia Marià Manent i el Premi Arts i Lletres de Narrativa (felicitats companyes relataires!!!). A més, vàrem estar molt bé acompanyats i recolzats, amb la presència, entre d'altres, d'en Ferran Planell, Elisenda Roca i Montse Assens. Petons a tothom!

Premiats i amics
Ferran Planell - Elisenda Sala - Glòria Calafell
Toni Arencón - Anna M. Villalonga - Montse Assens



«Memento mori»
(recorda que has de morir)

Memento mori (Toni Arencón i Arias)

Memento mori
(recorda que has de morir)


          Tinc disset anys. Diuen que sóc preciosa. Dissabte passat vaig ser coronada reina local de la bellesa. Malauradament, no hi ha cap fotografia que ho demostri. En aquesta maleïda ciutat, al bell mig de la selva, les càmeres no ens proporcionen ni profit ni servei. Els aparells es rovellen a causa de la humitat, els rodets es podreixen per la calor i els revelats es desfan entre núvols efímers de polsim ocre. Si volem evitar que els cucs de l'oblit ens sostreguin de la memòria les imatges dels éssers estimats hem de recórrer als serveis d'en Nicomedes, el pintor de difunts.

          A mi —malgrat que no em va voler cobrar ni un cèntim pel recordatori dels pares, en cos present, quan l'epidèmia de còlera se'ls va endur—, la seva presència em provoca un inconsolable terror. Sé que es delecta recollint amb els pinzells l'última ganyota post mortem dels cadàvers. Ho sé. És un ésser fastigós. Em repugna llur figura encorbada, l'alè selènic i el caminar fúnebre, arrossegant els peus. M'estremeixo d'esglai si ens creuem pel carrer. Tremolo de por quan em mira, amb els ulls freds i desiguals. En vida ningú no s'atreveix a servir-li de model. Asseguren que esgarrapa els esperits i absorbeix les ànimes. Té un do maligne, latent... covat. Afirmen que atreu la mort. Jo també ho crec.

          Avui, a l'hora baixa de la tarda, m'ha vingut a visitar. Neguitosa, he pressentit un mal auguri. Portava un llenç sota el braç. He sufocat un xiscle d'horror quan m'ha mostrat la pintura i, amb veu relliscosa, m'ha demanat si em volia casar amb ell. Una gèlida esgarrifança m'ha reptat per l'espinada en veure'm, retratada a l'oli, immortalitzada en el moment de coronar-me reina de la bellesa. «És el regal de prometatge», ha referit. Un fil de bava li regalimava de la boca.

          «No passis ànsia, bufona», ha somrigut, sinistre i malèvol, en adonar-se de la meva pal·lidesa. «Gaudiràs d'una llarga... llarga... llarga vida. Hom sap que una obra no resta finida fins que l'artista no inclou la rúbrica decisiva

* * * * * * * * * *

«Memento mori»
(recorda que has de morir)

Toni Arencón i Arias

Il·lustració:
"Memento mori"
Toni Arencón i Arias

'Passió estètica de Sara Baras'
al «Festib@ll»

Teatre Modern
El Prat de Llobregat
10 de novembre de 2013

Passió estètica de Sara Baras (Toni Arencón i Arias)

«Festib@ll»
Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat

* * * * *

Programa

- Flamenco -
Grup "Raíces" de la Casa de Cádiz del Prat

- Hip Hop -
Associació Hip Hop Prat - Úrsua Rilo

- Balls de Saló -
Associació "Tot pel Ball"

- Sexy Style -
Escola de Dansa Stage

- Tango -
Pedro y Amalia

- Salsa -
Salsalab

- Pasodoble -
Paqui Garrido - Paco Sabaté

- Danza Tribal Fusió -
Maktub - Carmen Chito

- Sardanes -
Amics de la Sardada del Prat

- Bachata -
Balls llatins - Associació "Tot pel Ball"

- Salsa -
Salsaprat

- Danza Clàssica -
Mimulus

- Burlesque -
Amics Pota Blava

- Hip Hop -
Le Beat Urban Center

- Vals -
Escola de Ball "Lo Llobregat de les Flors"

- Sexy Style -
Associació Il·lusió pel Ball

- - - - - - - - - -

     Diumenge 10 de novembre de 2013, l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat (AFABLL), organitza l'espectacle de ball i música "Festib@all", al Teatre Modern del Prat de Llobregat.

     Com cada any, l'acte benèfic i solidari, té com a objectiu donar a conèixer la malaltia i difondre informació, buscant el suport i la solidaritat de la població, de les institucions i dels organismes oficials.

     Per tercer any consecutiu, torno a col·laborar; aquesta vegada amb la pintura a l'oli "Passió estètica de Sara Baras" (inspirada en una fotografia d'un espectacle de la gran artista gaditana, ballarina i coreògrafa), que ha rebut l'honor de ser escollida la imatge del cartell de l'espectacle.

Cartell - Passió estètica de Sara Baras (Toni Arencón i Arias)

     La cita, aquesta tarda, a les 18:30h., al Teatre Modern del Prat de Llobregat (Pl. de la Vila, 5), comença el ball!!!!

     Ens hi veiem al Teatre Modern!

oo0O0oo