«L'ànima de l'assassí al Cèntric»
Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat

Toni Arencón Arias - L'ànima de l'assassí' al Cèntric
Vicenç Tierra - Toni Arencón
"Fotografia de Quim Torrent"

     El passat divendres, 18 de març de 2016, vaig ser convidat per l'Associació d'Escriptors del Prat "Tintablava" a participar en una conferència-col·loqui i presentar la novel·la L'ànima de l'assassí a la sala d'actes del Cèntric - Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat.

     Tot i que no era la primera presentació de la novel·la, la responsabilitat de ser-hi al centre cultural de referència de la meva vila, em va provocar molts més nervis que en ocasions anteriors. Afortunadament, l'acollida del públic assistent, la magnífica presentació de Vicenç Tierra (president de l'Associació d'Escriptors del Prat "Tintablava") i els somriures i els suport tècnic de les bibliotecàries van fer que ben aviat m'oblidés de la circumstància.

     El resum de la conferència es pot llegir en la detallada crònica escrita per Núria Abelló en el blog de "Tintablava":

Crònica a Tintablava, per Núria Abelló
Crònica a "Tintablava", per Núria Abelló
- 18/03/2016


     En finalitzar la conferència i l'animat col·loqui posterior, em van honorar amb el lliurament del guardó "Cal·líope", musa de la poesia èpica i l'eloqüència, dissenyada per l'artista Xavier Mateo.

''Toni Arencón Arias - L'ànima de l'assassí al Cèntric''
Toni Arencón - Vicenç Tierra

     Moltes gràcies al públic assistent i a totes les persones que heu convertit aquest vespre en un record inoblidable!!!

'Toni Arencón Arias - L'ànima de l'assassí al Cèntric'

oo0O0oo


«L'ànima de l'assassí a BCNegra 2016»

'L'ànima de l'assassí' a BCNegra 2016

     Convidat per l'organització de la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona - BCNegra 2016, i en l'incomparable marc de la Sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu barcelonès, el dissabte 30 de gener de 2016, a les 12.30 hores, vaig tenir l'honor de participar en la taula rodona "Segle XIX. El segle de la llum és, a Barcelona, el segle de l'obscuritat, on s'amaguen els assassins".

"El segle XIX va ser un temps de grans canvis, de grans avenços en els camps de l'arquitectura, la indústria i, sobretot, la ciència. Va ser el segle en el qual Edgar Allan Poe va iniciar un gènere literari. Potser va ser un segle de llum, però va comenár amb un ús generós de la guillotina. A Barcelona, aquest segle lluminós va tenir, però, zones ben fosques, les que creen aquells assassinats inquietants que han d'esperar molt de temps per ser resolts".

     L'acte, amb una extraordinària afluència de públic i la sala (de més de dues-centes butaques) plena de gom a gom, es va iniciar amb la lectura per part de Paco Camarasa, comissari del festival, del manifest escrit per Lorenzo Silva contra la violència de gènere, i que serà també llegit a tots els festivals de novel·la negra de l'Estat espanyol.

Paco Camarasa - BCNegra 2016
Paco Camarasa

     El debat va ser presentat i moderat per Sergi Doria, periodista i escriptor, que ho va centrar d'inici en la descripció històrica de la Barcelona del segle XIX i que va comentar com a anècdota que les obres dels autors convidats a la taula rodona podien conformar cronològicament una excel·lent trilogia històrica i criminològica barcelonina des de mitjans fins a finals d'aquell segle: L'ànima de l'assassí, de Toni Arencón Arias; G (la novel·la de Gaudí), de Saniel Sánchez Pardos; i El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat.

L'ànima de l'assassí (Toni Arencón Arias)

Sinopsi:

És el cervell l’òrgan de l’ànima? És divisible l'ànima humana? Pot, la lectura anatòmica de la superficie del crani, oferir-nos el coneixement de les facultats dels nostres semblants? És possible anticipar, mitjançant l'estudi morfològic del cap, la propensió assassina dels criminals?

Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjans del segle XIX, l'obra teixeix una trama que gira al voltant de la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una familia benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia.

Al bell mig de tot plegat, el controvertit científic Mariano Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 – Barcelona, 5 de desembre de 1875), convertit en el principal protagonista de la novel·la, mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”



Sinopsi:

Gabriel Camarasa acaba de tornar amb la seva família a Barcelona a l'octubre de 1874, després d’anys d'exili a Londres. Durant el seu primer dia a l'Escola d'Arquitectura de la Llotja, coneixerà un jove que està en el seu segon any d'estudis: Antoni Gaudí. Gaudí és un enigma per al jove Camarasa. Posseeix uns coneixements d'arquitectura molt superiors als que es podrien esperar d’un estudiant de la seva edat, li interessen els temes esotèrics, la botànica oculta i la fotografia, i, a més, manté contactes en els baixos fons de Barcelona amb qui du a terme una lucrativa i misteriosa activitat. Gaudí també és, o creu que ho és, una ment deductiva de primer ordre. I quan l'afable vida de tots dos estudiants es vegi alterada per un assassinat i una tèrbola conspiració de conseqüències imprevisibles, totes les capacitats del jove Gaudí es posaran finalment a prova.



Sinopsi:

Barcelona, maig del 1888. Pocs dies abans d'inaugurar-se la primera Exposició Universal del país, apareixen els cossos horriblement mutilats de diverses noies. Les seves ferides recorden una antiga maledicció de la ciutat oblidada durant molt de temps. En Daniel Amat, jove professor resident a Oxford, rep la notícia que el seu pare ha mort, fet que l'obliga a tornar a Barcelona després d'anys d'absència. A partir d'aquest moment, es veurà arrossegat a la persecució d'un despietat assassí mentre s'enfronta a les conseqüències del seu propi passat. En Bernat Fleixa, reporter del Correu de Barcelona, l'únic interès del qual és aconseguir una notícia que el faci famós, i en Pau Gilbert, un enigmàtic estudiant de medicina que oculta un inesperat secret, s'uniran a l'Amat en la recerca d'un antic manuscrit anatòmic que pot canviar la història del coneixement i que resulta ser el principal objectiu de l'assassí.

Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria - BCNegra 2016 -
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria

     A continuació, amb el debat ja obert, els convidats vam tenir l'oportunitat d'expressar la nostra visió particular de la Barcelona del Segle XIX, els conflictes que la van marcar (militars, polítics, socials, religiosos, culturals...), la seva essència negra i seva necessitat física d'expansió per poder existir com a ciutat; en una animada conversa, on personalment em vaig divertir i vaig gaudir moltíssim amb uns companys "de luxe" i el meravellós públic que va assistir a l'acte. Crec que les fotografies, per si soles, són reveladores del bon ambient que es va crear entre nosaltres.

Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria - BCNegra 2016 -
Intervenció de Jordi Llobregat

Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria - BCNegra 2016 ---
Intervenció de Daniel Sánchez Pardos

Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria - BCNegra 2016 ----
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria

Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria - BCNegra 2016 ----
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria

     Una jornada literària, negra i matinal, inoblidable per a mi. Abraçades a tots ells! I, també, des d'aquesta pàgina personal, el meu agraïment a les espectadores i espectadors assistents a l'acte que ens van felicitar pel debat i que vam demanar fotografiar-se amb nosaltres i que els signessin les nostres respectives novel·les. Gràcies!!!

     Per molts anys BCNegra!!!


BCNegra 2016 - Taula rodona a l'Ateneu Barcelonès
"Segle XIX. El segle de la llum és, a Barcelona, el segle de l’obscuritat on s’amaguen els assassins"


«Un pratenc al Festival de Novel·la Catalana Tiana Negra»

Cartell de Tiana Negra 2016

     Doncs sí. Convidat per Sebastià Bennasar, comissari de Tiana Negra, amb nervis i molta il·lusió, el cap de setmana del 22 i 23 del mes de gener de 2016 vaig assistir a la Sala Albèniz del Casal de Tiana per parlar de L'ànima de l'assassí en una taula rodona amb la magnífica companyia de Jordi Solé (La nit de Damballah), Emili Bayo Juan (Puta Pasta), Margarida Aritzeta (Els fils de l'aranya), Esperança Camps (La cara B i L'illa sense temps). Tot un goig!!! I el marc del Festival de la Novel·la Negra Catalana. Quarta edició, 800 persones de públic i novetats literàries de catorze editorials, poca broma.

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

'L'ànima de l'assassí' a Tiana Negra

     Un plaer compartir escenari amb amigues i amics, autors i autores que admiro i llegeixo. La relació seria llarguíssima, així que prefereixo incloure el programa oficial:

Programa de Tiana Negra 2016

     Nogensmenys, aprofito aquesta entrada per enviar abraçades de tot cor a l'Anna Maria Villalonga, en Lluís Bosch, Pilar López, en Sebastià Bennasar, els representants de les persones "grans" de Tiana, la "família" de la llibreria Saltamartí i els assistents que em vam demanar dedicatòries de la novel·la... i fotografiar-se amb el cap frenològic!!! Un plaer!!!

L'ànima de l'assassí - Toni Arencón Arias - Cap frenològic


Entrevistat a 'Tens un racó dalt del món' (Canal 21),
per Jesús M. Tibau,
per parlar de "L'ànima de l'assassí"



Toni Arencón a 'Tens un racó dalt del món' (Canal 21),
entrevistat per Jesús M. Tibau,
per parlar de "L'ànima de l'assassí".



«La llum d’una estrella»
Toni Arencón Arias

La llum (Diversos autors) - La llum d’una estrella (Toni Arencón Arias)

La llum d’una estrella


     NO, no era possible. Allò que veia no era possible!

     En Pau ajustava les rodetes del seu telescopi per millorar l’enfocament. Era una nit diàfana i el cel estava cobert per un mantell d’estrelles brillants. Però, aquella estrella... La llum d’aquella estrella era tan diferent de la resta!

     L’astronomia s’havia convertit en la seva afició després de l’accident. L’accident... sis mesos abans... quan va patir la mala fortuna que es trenqués la cadena del gronxador on jugava i caigués copejant-se a l’esquena. Des de llavors no havia tornat a caminar. De cintura cap avall estava insensibilitzat. No sentia dolor, ja no. Però tampoc no podia realitzar cap moviment voluntari.

     Va moure lleugerament el trípode i va apropar el seu ull esquerre al portaocular. El telescopi havia estat un regal dels seus pares, poques setmanes abans, en complir nou anys. I s’havia enamorat de la llum de les estrelles, un espectacle màgic i meravellós: les gegantes vermelles, les nanes blanques, les estrelles binàries, les blanques verdoses, les ataronjades groguenques...

     Feia pocs dies que havia descobert una nova estrella. Una estrella que parpellejava d’una forma diferent de la resta. Era una ximpleria, pensava, però semblava que aquell parpelleig fos cíclic. Semblava que, després d’un temps, tornés a repetir-se, a reiniciar-se. Una idea li va venir al cap. Era una idea absurda, però no podia evitar pensar-hi. Podia ser un codi? Podia ser que el parpelleig d’aquella estrella fos un com codi especial? Com una forma de comunicació?

     Uns centelleigs eren més llargs, d’altres més curts. Com un codi. Sí, com un codi. Va recordar el treball que havien fet a l’escola, sobre el telègraf i el codi Morse. Va cercar en una prestatgeria i va trobar el dossier que en feia referència. Després va agafar un llapis i un full i va començar a anotar la freqüència i la durada dels centelleigs. El primer era llarg, després la llum de l’estrella desapareixia. Quan tornava a parpellejar, emetia tres centelleigs llargs. Després un de més curt, seguit d’un altre més llarg i d’un altre més curt. I així continuava, fins que tornava a desaparèixer de la seva vista, durant un temps incert, que semblava interminable. I, novament, la seqüència es reiniciava.

     Un centelleig llarg, com un flaix, com una espurna... Va consultar les seves notes. Un centelleig llarg, en codi Morse i si els seus apunts no estaven equivocats, equivalia a la lletra T. I tres centelleigs llargs equivalien a la lletra O. En Pau va anotar aquelles lletres. Estava nerviós i li tremolava la mà. T... O... R... N...

     Quan la llum de l’estrella es va tornar a enfosquir, va ser quan es va atrevir a llegir, per ordre, el que havia escrit: T... O... R... N... A... R... A... S... A... C... A... M... I... N... A... R...

     Tornaràs a caminar? Què volia dir allò? Què era allò? Era un somni o era un malson? Es va refregar els ulls. Va tornar a cercar la llum de l’estrella amb el seu telescopi. Havia iniciat novament el cicle de centelleigs, amb més intensitat que abans. Llavors va succeir, després de l’últim centelleig curt. Va ser com una explosió de llum en el firmament. Com si l’estrella hagués esclatat davant de la seva pròpia mirada.

     —No! —va cridar en Pau, amb desesperació i angoixa a la veu.

     Havia desaparegut. Ja no existia. La llum d’aquella estrella s’havia extingit! I va ser llavors quan en Pau es va adonar que s’havia posat en peu, que se sostenia sobre les seves cames, que tornava a sentir-les... Que era capaç, de nou, de caminar!!!

     I va ser llavors quan va descobrir que el missatge lluminós d’aquella estrella, a milions de quilòmetres de distància, abans d’extingir-se, s’havia fet realitat: Tornaràs a caminar!

     ... I el cel, la nit que vaig somiar aquest conte, a setze anys, continuava cobert per un mantell d’estrelles brillants.


oo0O0oo

«La llum d’una estrella»
Toni Arencón Arias
(Participació al recull de Contes Infantils "La llum",
de l'Associació de Relataires en Català (ARC),
a benefici de la Marató de TV3 2015,
dedicada enguany a les malalties metabòliques.)


«La dansa dels vels impossibles sobre la lluna de Mucha»
Toni Arencón Arias
* * *
«Festib@ll»
Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat
Teatre Modern
El Prat de Llobregat
4 d'octubre de 2015

La dansa dels vels impossibles sobre la lluna de Mucha (Toni Arencón Arias)

     Avui, 21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, em complau compartir la il·lustració que serà imatge del cartell del Festib@ll organitzat per l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat, a benefici del malalts d'Alzheimer i llurs famílies.

     La cita el proper diumenge 4 d'octubre de 2015, a les 18:30 h., al Teatre Modern del Prat de Llobregat (Pl. de la Vila, 5).

     Comença l'espectacle!!!

     Ens hi veiem al Teatre Modern!

oo0O0oo


Entrevistat a "Planeta Prat" (El Prat Ràdio - 91.6 FM)
per l'amic José David Muñoz
per parlar de "L'ànima de l'assassí"
XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

El Prat Ràdio

Entrevistat a "Planeta Prat" de El Prat Ràdio (91.6 F.M.),
per l'amic José David Muñoz,
per parlar de L'ànima de l'assassí

Podcast de l'entrevista:
Podcast de l'entrevista - L'ànima de l'assassí - Toni Arencón Arias

QR de l'entrevista - L'ànima de l'assassí - Toni Arencón Arias

* * *

L'ànima de l'assassí (Toni Arencón Arias)
L'ànima de l'assassí
Toni Arencón Arias
XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Cossetània Edicions
Notes de Color- 73


Web-blog de L'ànima de l'assassí


* * *

L’ànima de l’assassí a Cossetània Edicions:
http://www.cossetania.com/lanima-de-lassassi-1766

Tast de la novel·la, cortesia de Cossetània Edicions:
http://www.cossetania.com/tasts/lanimadelassassipremi.pdf


Presentació de L'ànima de l'assassí
Toni Arencón Arias
XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Cossetània Edicions
Notes de Color- 73

L'ànima de l'assassí (Toni Arencón Arias)

L'ànima de l'assassí

Toni Arencón Arias
XXXII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

Cossetània Edicions
Notes de Color- 73


Web-blog de L'ànima de l'assassí


* * *

     Ahir vespre, 26 d’agost de 2015, a les 21:30 h., al Local del Cinema de Vinebre, va tenir lloc la presentació oficial de la meva novel·la L’ànima de l’assassí, XXXII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, publicada en una magnífica i acurada edició a càrrec de Cossetània Edicions (9 Grup Editorial), dins de la col·lecció Notes de Color, a tot l’equip de la qual vull agrair-les el seu treball, la seva paciència, la seva dedicació i la seva professionalitat.

L’ànima de l’assassí a Cossetània Edicions:
http://www.cossetania.com/lanima-de-lassassi-1766

Tast de la novel·la, cortesia de Cossetània Edicions:
http://www.cossetania.com/tasts/lanimadelassassipremi.pdf

     L’acte, magníficament organitzat i conduit, em va permetre retrobar-me amb la bona gent de Vinebre, “on fa de bon estar”, que per segona vegada em van acollir amb els braços oberts i em van fer sentir com a casa.

     El meu agraïment a l’alcaldessa Gemma Carim, a Pili Rams, Jordi Ferré, Josep Porta, Jordi Caballé, Judit Poquet, Rosa M. Pros, Gerard Mercader, Sílvia Veà i tants i tants amics i amigues per fer-me gaudir d’aquesta nit tan entranyable i inoblidable.

'Sopar presentació'
Sopar-presentació (Fotografia: Jesús M. Tibau)

     El convidat d’honor de la gala-sopar d’enguany va ser l’amic i company de lletres Carles Duarte i Montserrat, poeta, lingüista i president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts, que ens va delectar amb un discurs d’homenatge a la “paraula escrita”, amb multitud de referències clàssiques i contemporànies, des d’Homer fins a Jesús Moncada i Estruga, tot demostrant novament el seu amor per la literatura.

Carles Duarte       'Carles Duarte'

     A més, amb gran satisfacció personal, vaig viure el moment de la lectura de l’acta del jurat de l’edició del XXXIII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, que va ser atorgat a l’escriptor Jesús M. Tibau, amb la novel·la El nostre pitjor enemic, la seva primera novel·la després d’una llarga trajectòria com a escriptor de relats, contes i narracions. Enhorabona, Jesús Maria!!!

Jesús M. Tibau

     L’acte es va concloure amb les rialles provocades per l’actuació de la pallassa Pepa Plana, Premi Nacional de Cultura 2014.

* * *

     Moltes gràcies, bona gent de Vinebre, moltes gràcies per tot plegat, per la vostra acollida i pel vostre afecte. I molt bona Festa Major!!!

* * *

Nota de premsa de Cossetània Edicions

A la premsa:

Diari de Tarragona

Vilaweb

Radioflix

Marfanta - Diari Digital de les Terres de l'Ebre

La Vanguardia.com

www.directe.cat

riberaonline

Nació Digital - Priorat Diari

Canal 21

Ràdio Mora d'Ebre


«Quin nom tan estrany!»

Destí (Toni Arencón Arias)

Quin nom tan estrany!


El destí remena les cartes,
però nosaltres som els que juguem.

William Shakespeare

     —Ets el pare —afirma la Maria, lliurant-me el nadó.

     —No té el color dels meus ulls...

     —Has de cuidar d'ell —insisteix, sens mirar-me; com si no hi fos, tot i que encara hi és—. Tinc les febres. Em moro.

     —No sé ni cuidar de la meva pròpia pellerofa —replico, mentre veig com s'allunya i el vent agita el seu vestit grisenc.

     Com m'ha pogut trobar? Fa mesos que vivim encauats en aquesta miserable cabana, abestiats, des del matí que ens van córrer a trets per tota la serra després de malencertar l'atemptat contra el coronel Vélez Mendoza.

     —El nen... Com es diu? —crido des de la distància.

     No em respon. Diria que ni tan sols m'ha sentit. «Destí», escolto que mussita; però no ho diu ella, dels seus propis llavis; encara que ho diu ella, des de l'interior del meu cap.

     «Destí? Quin nom tan estrany!», penso.

     Faig tard. Els altres han marxat, sens mi, considerats; potser recordant la brava femella que sempre ha estat la Maria.

     —Ens hi veiem al camí de ferro —m'han dit, acotant el cap.

     No sé què fer amb el nadó als braços, espaventat. Plora. Potser té gana. Amb què el puc alletar? Fins i tot la cabra se'ns va morir en arribar la sequera i agafar-nos desproveïts de queviures i d'esperit. Va ser abans, molt abans, que vingués la Maria i els companys marxessin, car era l'hora prevista per rebentar el tren carregat amb l'or del govern, robat a pobres tan pobres com nosaltres.

* * *

     Han passat dues setmanes. He regressat a la que va ser casa meva, amb l'esper que el meu fill gaudeixi de la vida que jo mai no he pogut tenir.

     No ho entenc... M'expliquen que la Maria va morir en donar a llum... i que el nadó va desaparèixer entre la confusió i els gemecs de les ploracossos.

     Jo no me'ls crec. No. La hi vaig veure, al llindar de la cabrera. Els companys donarien fe si no fos perquè tots ells han estat esventrats, excepte jo, que no vaig poder acompanyar-los a la vall... on m'aguaitava la Mort.

     «Destí!», penso, mirant el meu fill, «Quin nom tan estrany!»


oo0O0oo

«Quin nom tan estrany!»
Toni Arencón Arias

Il·lustració:
"Destí"
Toni Arencón Arias

«Memento Mori»
(Recorda que has de morir)
Videorelat
- Toni Arencón i Arias -
Veu: Sílvia Cantos

Memento Mori -Recorda que has de morir- (Toni Arencón i Arias)



En la veu de:
Sílvia Cantos
Sílvia Cantos

Conductora del programa "Històries" emès per Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio.


Del recull:
'Colors (Diversos autors)'
"Colors"
(ARC, 2014)
Diversos autors