La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...


     Avui seria el moment adient per compartir el secret que he ocultat gelosament durant dècades. Aquí, al paranimf de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques, rebent homenatge per la meva dilatada carrera, seria el lloc ideal per fer saber al món que tinc el do de veure la Mort, i que la Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

     La primera vegada que la vaig veure jo era només un saberut estudiant de Medicina a les ordres del doctor Trueta i Raspall. Va ser a l'Hospital General, quan ja els ferits del front de l'Ebre ens arribaven en onades. Al quiròfan, un soldat es debatia entre la vida i la mort, amb el cos cosit per la metralla i amb l'olor de la gangrena impregnant la sala. Llavors va entrar ella. Em va recordar la Shirley Temple, l'actriu infantil que tant va emocionar la meva àvia la primera vegada que va anar-hi al cinema.

     Es va dirigir a la capçalera del llit i va mirar fixament als ulls del soldat per després acariciar-li la galta. Vaig ser plenament conscient. El doctor Trueta, gairebé al mateix temps, va abaixar el cap, mirant el terra. “Ja no hi ha res més a fer, ha mort”, va fer.

     A partir d'aquell dia vaig tornar a veure-la en moltes ocasions. Sense que ningú més que jo es fixés en ella. I, quan acariciava el rostre d'un pacient, la seva carícia es convertia en sinònim d'un últim alè de vida.

     Sí, ha estat gràcies a aquest do com he guanyat prestigi i fama com a cirurgià. Jo sabia que si ella no estava present, per molt complicada que fos la situació, havia de lluitar per salvar la vida dels meus pacients. Tenia la certesa que les meves mans obrarien la curació... si ella no hi era.

     Sí, avui seria el dia adient per fer públic el meu secret, però aquesta opressió sobre el pit va en augment i es transforma en dolor.... i a més... veig que ella (la nena dels tirabuixons rossos) és present a la sala... i per primera vegada em mira fixament als ulls... La veritat és que tinc un cert interès professional per saber que sentiré quan m’acariciï.

Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
La Mort és una nena d'ulls blaus i tirabuixons rossos...

Creative Commons License

Il·lustració: "Shirley Temple en sèpia"
Toni Arencón i Arias

Microrelat selecciont el mes de desembre de 2010 pel programa Històries, de Ràdio Argentona i l’Associació de Relataires en Català (ARC) i llegit en directe el dia 22 de desembre dins de l'espai conduït per Sílvia Cantos.

Sílvia Cantos

Si el voleu sentir aneu al minut 53:30.

http://www.argentonacomunicacio.cat/media/episodes/1564/HTS101222.mp3

[ Tornar a Pàgina Principal ]