Poema [esquinçat] al punt de mitjanit

Tremolarem,        quan el dit ens assenyali,
i la festa se’ns acabi,        demà passat,
sí, tu i jo        [i tots ells, ai las!]        tremolarem.

Tremolarem,      sota un sol abrasador,      en una terra desolada,
perquè hem fugit de càntic,        perquè hem girat mirada...
Sí, tu i jo      [i gairebé tots, ai las!]      tremolarem.

I, en tremolar, recordarem...        els amics que ja han marxat.
Trobats al carrer, inflats de por,        gelats de fred,
amb la xeringa encara penjant        del dors del braç
després        d’una última nit d’amor a Llavaneres.

Ja no hi seran.        No hi serem tots.
Però tu, xicota meva,        que a l’albada fas rosada,
no ploris ara.      No hi serem tots. Ai las!      Però ells tampoc.
Ja no seran aquells      que a flor de pell      negociaven amb les armes...
els que van llançar la pedra...        els que van alçar la mà...
els que van vendre el verí...        els que van prémer els gallets
d’aquells fusells        que acabaren amb la vida del poeta...
ja no hi seran.      Ai las!      Ja no hi seran.
Se’ls haurà empassat      la seva pròpia misèria,      freda i covarda.

Tremolarem,        quan el dit ens assenyali.
I jo, més que ningú, petita meva,        tremolaré,
per no trobar les paraules de protesta adients        [quant les buscava].
I buscaré consol en els teus ulls d’acer        i guspires de lluna.

Tremolaré.

Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Poema [esquinçat] al punt de mitjanit

Poema seleccionat
"Concurs ARC de Poesia 2011 - Poesia Social i de Denúncia"
per format part del recull
"Tensant el Vers"
6 de juny de 2011

Editat per l'Editorial Meteora i l'ARC
Presentació: 26 de novembre de 2011