Recorda’t de mi
Plora en silenci la meva ànima solitària,
excepte quan està el meu cor
unit al teu en celestial aliança
de mutu sospirar i mutu amor.
És la flama de la meva ànima qual lluerna,
que brilla en el recinte sepulcral:
gairebé extingida, invisible, però eterna...
ni la mort la pot aniquilar.
Recorda’t de mi!... A prop de la meva tomba
no passis, no, sense donar-me una oració;
per a la meva ànima no hi haurà major tortura
que saber que has oblidat el meu dolor.
Escolta la meva última veu. No és un delicte
pregar pels que van ser. Jo mai
et vaig demanar res: en expirar t’exigeixo
que vinguis a la meva tomba a plorar.
Lord Byron
Pseudònim de: George Gordon Byron
(London, 1788 – Messolonghi, Aetolia-Acarnania, Greece 1824)
Recorda’t de mi
Traducció: Toni Arencón i Arias
Recorda’t de mi / CC BY-NC-ND 3.0
Nota: Totes les obres originals de
Lord Byron
es troben en domini públic.
Les traduccions poden no estar en domini públic.
[ Tornar a Pàgina Principal ]
