La mort del Cèsar
«Cuida't dels idus de març!»
Juli César - W. Shakespeare
Juli César - W. Shakespeare
Era el 15 de Martius. El dia fatídic. Aus de mal averany havien sobrevolat el Fòrum. El César havia estat advertit del perill, però no tingué en consideració l'advertència.
«Els idus de març ja han arribat», es burlà del vident Espurina, que li havia posat sobre avís. L'endeví baixà la mirada al terra: «Ai! Que han arribat, però encara no han passat!».
La resta està escrit. Quan Tullius prengué la toga d'en Cèsar, tirant cap avall, fou el senyal per als conjurats. I encara que la primera daga només provocà una ferida superficial al coll, en César fou envoltat pels conspiradors, mentre les mirades d'aquells que no participaven en la trama s'omplien d'horror.
Defensant-se amb el seu stilo, només doblegà els genolls en ser ferit a l'engonal pel seu amat Brutus, anant a jeure als peus de l'estàtua de Pompeu i vessant la seva sang sobre el pedestal. Vint-i-tres punyalades... I la més negra nit caigué sobre Roma.
«Els idus de març ja han arribat», es burlà del vident Espurina, que li havia posat sobre avís. L'endeví baixà la mirada al terra: «Ai! Que han arribat, però encara no han passat!».
La resta està escrit. Quan Tullius prengué la toga d'en Cèsar, tirant cap avall, fou el senyal per als conjurats. I encara que la primera daga només provocà una ferida superficial al coll, en César fou envoltat pels conspiradors, mentre les mirades d'aquells que no participaven en la trama s'omplien d'horror.
Defensant-se amb el seu stilo, només doblegà els genolls en ser ferit a l'engonal pel seu amat Brutus, anant a jeure als peus de l'estàtua de Pompeu i vessant la seva sang sobre el pedestal. Vint-i-tres punyalades... I la més negra nit caigué sobre Roma.
ooO0Ooo
-Ja han passat els Idus... -referí el cavaller, dipositant una bossa de monedes a les mans del vident.
-Ja han passat -repetí aquest, lacònic-, però el poble de Roma no s'ha resignat a clavar-se les ungles a la pell fins que brolli la sang... S'ha revelat contra la circumstància... encercla el Capitoli... i Marc Antoni encapçala la venjança contra els assassins del Cèsar...
-Els assassins del Cèsar... pobre home, sempre fidel, sempre al meu costat... malgrat els atacs que patia i que provocaven que els seus membres es posessin rígids i brotés escuma per la boca... Quina semblança, oi?
-Una semblança física impressionat... On anireu ara? Alexandria? Cleopatra us espera...
-No. Tinc ja 56 anys i massa enemics. El meu temps ha passat. L'àguila té les ales cansades. Empúries, sí, potser Empúries... Vident: llança els teus ossos sagrats sobre la taula! Guanya prestigi! Confirma'm que a la riba oposada de la Mar Mediterrània, Juli César trobarà un lloc tranquil on pugui reposar, la resta de la seva vida, amb una nova identitat.
-Ja han passat -repetí aquest, lacònic-, però el poble de Roma no s'ha resignat a clavar-se les ungles a la pell fins que brolli la sang... S'ha revelat contra la circumstància... encercla el Capitoli... i Marc Antoni encapçala la venjança contra els assassins del Cèsar...
-Els assassins del Cèsar... pobre home, sempre fidel, sempre al meu costat... malgrat els atacs que patia i que provocaven que els seus membres es posessin rígids i brotés escuma per la boca... Quina semblança, oi?
-Una semblança física impressionat... On anireu ara? Alexandria? Cleopatra us espera...
-No. Tinc ja 56 anys i massa enemics. El meu temps ha passat. L'àguila té les ales cansades. Empúries, sí, potser Empúries... Vident: llança els teus ossos sagrats sobre la taula! Guanya prestigi! Confirma'm que a la riba oposada de la Mar Mediterrània, Juli César trobarà un lloc tranquil on pugui reposar, la resta de la seva vida, amb una nova identitat.
La mort del Cèsar
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "Morte de Césare"
Vincenzo Camuccini
[ Tornar a Pàgina Principal ]
