Gueule de Bois (La Buveuse)
"En la mateixa taula d'ahir
una antiga faula
sota el cel gris de París."
Dibuixes la meva eterna amargor
en l'esbós inalterable d'el groc cinabri.
Em fas immortal
amb la sang diluïda per glops d'absenta
o conyac... o vi, diuen que és vi,
però té un estrany color violeta.
Adés, morat, pels hematomes de la vida.
Un got sense fons. Un brut got.
Sense transparència. Transita
la meva existència.
No cal sentir compassió.
No he demanat compassió.
He escollit. He gaudit. He estimat.
Escullo. Gaudeixo. Estimo.
Espremeré fins a la darrera gota
d'ambrosia. Seré, per sempre més, eterna.
Oi que em faràs per sempre més eterna?
Que no veus
el rictus de la meva boca
dibuixant l'última acrobàcia?
Que no has provat mai
aquesta essència meva
d'ametlles i sabó de Marsella?
Sense pinzells,
centímetre a centímetre,
amb els dits tacats de pintura a l'oli
potser, aquesta nit inacabable,
Henri Marie Raymond,
seré jo qui et pinti a tu,
estimat.
Maig, 2010
Guele de Bois (La Buveuse)
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Il·lustració: "La Buveuse - Portrait de Suzane Valadon"
Henri de Toulouse-Lautrec
[ Tornar a Pàgina Principal ]
