Diumenge, 12 de gener de 2022, a la Institució Pública Antoni Maria Alcover, i com a cloenda de les activitats de la Vila del Llibre de Manacor, s'ha celebrat l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Manacor, on he tingut el plaer i l'honor de ser guardonat amb el Premi Maria Antònia Oliver de Novel·la per l'obra El blau de totes les ombres, una ficció biogràfica sobre la vida de l'artista Santiago Rusiñol.
Miquel Oliver (batle de Manacor) - Toni Arencón Arias
El jurat ha estat format per Tomeu Matamales, Marina Porras i Àngels Fitó. I la gala ha estat presentada per Maria Antònia Salas, Joan Toni Suyner i el músic Damià Timoner, que enguany han llegit textos de Maria Antònia Oliver com a acte d'homenatge.
Tomeu Caldentey - Carme Sánchez - Toni Arencón Arias
La meva enhorabona a Tomeu Caldentey (Premi Ciutat de Manacor de Poesia Miquel Àngel Riera) i Carme Sánchez (Premi Ciutat de Manacor d'Assaig Antoni M. Alcover).
Dijous, 20 de gener de 2022, diada de Sant Sebastià, al Teatre Principal s'ha celebrat l'acte de lliurament dels Premis Ciutat de Palma, on he rebut l'honor de ser guardonat amb el Premi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de Novel·la per l'obra De tots els verins, el seu secret et donaré.
El jurat ha estat format per Miquel Horrach, Perfecto Cuadrado, Jaume Mateu, Iolanda Bonet i Carles Cabrera.
La gala, que enguany ha tingut la mar com a a eix principal i fil conductor, ha estat dirigida per Perifèrica Produccions. La periodista Mar Puigserver ha exercit de presentadora i mestra de ceremònia; amb l'acompanyament musical del guitarrista i compositor Jaume Tugores i del Saxofonista David González.
El meu més sincer i emocionat agraïment als membres del jurat i als organitzadors de la gala!
La meva enhorabona a la resta de guardonades i guardonats amb les diferents modalitats dels premis:
Premi Joan Alcover de Poesia: Elm Puig Mir per Planeta latent.
Premi Montserrat Casas d’Investigació: Alberto López y Fernanda Caro per Palma i la ciutadania invisible.
Premi Antoni Gelabert d’Arts Visuals: Juan Carlos Bracho per Imitación a la vida.
Premi de Còmic: Daniel Piqueras Fisk per El pequeño de la manada.
Premi Bonet de Sant Pere de Música: K12 per Two years in K12.
Premi Margaluz d’Arts Escèniques: El Somni Produccions per Paradís.
Premi Maria Forteza d’Audiovisuals: Silvia Ventayol per Mr Death.
Premi Miquel dels Sants Oliver de Periodisme: Joan Cabot per Sa Porta.
Premi Guillem Sagrera d'Arquitectura: Carles Oliver, Xim Moyà, Antonio Martín i Alfonso Reina per vuit vivendes de protecció pública.
Entrevistat pel programa "Va passar aquí", de betevé TV, per parlar d'en Marià Cubí i Soler (protagonista de la meva novel·la "L'ànima de l'assassí"). Gràcies Martí Renau (redactor del programa) i David Villar (càmera i tècnic de so) per posar-m'ho tan fàcil!
Que el jutge Bratislav era un corrupte ho sabia tothom.
—La Justícia és cega —afirmava—. Per això es representa amb els ulls embenats.
Ell, en canvi, tenia una mirada rapinyaire. I unes butxaques fètides disposades a rebre voluminosos sobres.
—La Justícia és lenta —sostenia cínicament, encara que les seves sentències fossin emeses segons després de sentir els al·legats, com si la decisió l’hagués presa prèviament, sobretot si el suborn ja era a l’interior de la seva caixa forta.
Trenta-cinc anys com a jutge l’havien convertit en intocable. Abjecte i podrit, però intocable.
Per això, quan el meu fill va cometre l’error d’insinuar, en un article, que el jutge Bratislav no era tan honest, imparcial i íntegre com havia de ser un jutge, vaig saber, amb dolor de pare, que la seva carrera com a reporter seria força breu. No em va estranyar, doncs, que al cap de pocs dies fos detingut per narcotràfic. Ni que al seu apartament trobessin psicofàrmacs suficients per obtenir mil i una nits de paradisos artificials.
Sí, eren moltes les persones que li devien favors al jutge Bratislav.
—El que no vulgui viure sinó entre justos, que visqui al desert —diuen que va dir, tot citant Sèneca.
La veritat és que ja mai no sabrem si ho va dir. El van trobar mort, assegut a la tassa del vàter de la cambra de bany de casa seva. Segons sembla, el sifó de plom, corroït, havia deixat d’impedir el pas de les emanacions del pou negre.
—Asfíxia per inhalació de gasos tòxics —dictaminà el metge forense.
En literatura la Justícia Poètica (molt semblant a la Divina) és aquella que premia la virtut i castiga la maldat. En aquest cas, si em permeten la llicència, jo més aviat m’atreviria a definir-la Justícia Odorífera, ja que van ser els seus propis gasos pútrids, acumulats durant anys i anys, en retornar a la superfície, els que van posar fi a la seva vida.
L’acusació del meu fill va ser desestimada per la nova jutgessa. I jo, amb la consciència ben tranquil·la, continuo exercint com a llauner.
La Casa dels Enganys dels Sentits
Toni Arencón Arias - Miquel Àngel Arencón Llobet
ARC
Col·lecció Literària Elisenda Sala / 4 – Narrativa
Pàgines: 192 - Enquadernació: Rústica amb solapes
Il·lustracions interiors en color
Primera edició: Abril de 2018
Mida: 15 x 23 cm
ISBN: 978-84-17220-03-7
ISBN ebook-pdf: 978-84-17220-05-1
Edició a benefici del col·lectiu
de les meravelloses persones amb diversitat intel·lectual:
#CorTamariu
Sinopsi
«També tenim Cases dels Enganys dels Sentits
on tota mena de trucs, impostures, il·lusions
i falses aparences exhibim.»
La Nova Atlàntida
Francis Bacon
«Tot allò que una persona pot imaginar,
altres ho poden fer realitat.»
Jules Verne
París, 1887
Melchior Janis de Beranger, "mestre artesà de les mesures del temps", ha concebut la fantàstica idea de convertir la seva mansió familiar en una Casa dels Enganys dels Sentits, on els somnis puguin complir-se, on res sigui el que sembla ser...
Per fer coincidir la seva inauguració amb l'Exposició Universal de París decideix envoltar-se dels més genials i visionaris personatges de l'època, com l'escriptor Jules Gabriel Verne, l'enginyer Alexandre Gustave Eiffel, els germans Lumière, l'empresari Josep Oller, l'inventor Thomas Alva Edison, el fotògraf August Atget, l'arquitecte Hector Guimard o els pintors Camille Pissarro i Henri de Toulouse-Lautrec.
El Laberint dels Miralls, el Rellotge Còsmic Universal, la Cambra de les Percepcions Errònies, la Torre de l'Equilibri, el submarí Nautilus, l'Increïble Passadís Minvant, el Món de Lilliput, el Món de Brobdingnag, la Sala de les Joguines, els ocells mecànics, els autòmats, el diorama de París...
Des de la captivadora actriu Sarah Bernhard fins els pallassos Footit i Chocolat, la clownessa Cha-U-Kao, o les ballarines de cancan del Moulin de la Galette, la "crème de la crème" de la ciència, de l'art i de la cultura de la Ciutat de la LLum, descobriran sorpresos les fantasies que atresora al seu interior La Casa dels Enganys dels Sentits.
Englobats en la Setmana Cultural Vila de Catarroja, el dimecres 29 de novembre de 2017, al Teatre Auditori Francisco Chirivella de Catarroja (TAC), es va celebrar la gala de lliurament dels XXXVII premis culturals d’aquesta localitat valenciana, on vaig rebre l'honor de ser guardonat amb el XXVII Premi Benvingut Oliver de Narrativa amb la novel·la Luxúria, que em va ser lliurat per l'alcalde i regidor de Cultura Jesús Monzó.
El jurat va estar format per Manel Alonso, Berna Blanch i Xulio Ricardo Trigo, i la novel·la serà publicada per Perifèric Edicions al voltant del mes de novembre de 2018.
Luxúria va néixer de la necessitat i el desig de novel·lar les passions, dolors i pecats de la intensa vida del pintor Ramon Martí Alsina (Barcelona, 1826-1894), mestre del realisme, mitjançant una historiografia real basada en la seva correspondència personal i en els seus diaris, a manera de reflexions o de confessions, que van ser redactats per l’artista al llarg de la seva vida, amb el fil conductor d’una intensa relació passional que va iniciar amb una noia de quinze anys, a qui primer va contractar com a model i que va acabar esdevenint la seva amant.
Durant la gala, es va lliurar també XII Premi Benvingut Oliver de Narrativa Juvenil, patrocinat per Florida Universitària i que serà publicat per Perifèric Edicions. Va comptar amb el jurat format per Marina Guillén, Jesús Figuerola i Francesc Rodrigo, i va recaure en l’obra Les dones invisibles de l'autora Mercé Viana.
El XIV Premi Milagros Mir de Pintura, convocat per la Fundació Antonia Mir i per l’Ajuntament de Catarroja, va comptar amb el jurat constituït per Romà de la Calle, Rafael Marí, Jordi Gamón i Antonia Mir, i va ser atorgat a l’artista María González Garrigues, per l’obra "Vacuum II".
El meu més profund i sincer agraïment a totes les persones que vaig conèixer durant l'acte, als membres del jurat i als organitzadors de la gala. La meva enhorabona a les companyes literàries i artístiques Mercé Viana i María González, pels seus respectius premis i per les seves emotives paraules.
Demà diumenge, 8 d'octubre, a les 18 h., tornarem a gaudir del Festib@ll organitzat per l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Baix Llobregat, a benefici del malalts d'Alzheimer i llurs famílies. La cita, al Teatre Modern del Prat de Llobregat (Pl. de la Vila, 5), amb direcció i coordinació de Mercè Rull i la participació dels grups i coreografies del Ballet Danza Viva, Úrsula Rilo, Frank Olaya, Casa Andalucía, Montse Carmona, Mamamoo, L.A.B., Amics Pota Blava, Pedro José Álvarez i Amalia Carrillo, Conchita Seldas i Diego Robles, Mercedes Valle, Xavier Badiella, Anna i Tony, Amics de la Sardana, Araceli Pallarés, Grupo Diamante Andaluz, Mavi Arias, Escuela de Flamenco, Casa de Cádiz, Filo García, Escuela Cuban Rock, Francisca Garrido i Francisco Sabaté, Félix Patrón i Lali Rodríguez, Francisca López i Pasqual Muela, Samira Stella, Centro Mimulus, Isabel Pérez; i la presentació d'Esther Villecàs.
Vicenç Tierra - Toni Arencón
"Fotografia de Quim Torrent"
El passat divendres, 18 de març de 2016, vaig ser convidat per l'Associació d'Escriptors del Prat "Tintablava" a participar en una conferència-col·loqui i presentar la novel·la L'ànima de l'assassí a la sala d'actes del Cèntric - Biblioteca Antonio Martín del Prat de Llobregat.
Tot i que no era la primera presentació de la novel·la, la responsabilitat de ser-hi al centre cultural de referència de la meva vila, em va provocar molts més nervis que en ocasions anteriors. Afortunadament, l'acollida del públic assistent, la magnífica presentació de Vicenç Tierra (president de l'Associació d'Escriptors del Prat "Tintablava") i els somriures i els suport tècnic de les bibliotecàries van fer que ben aviat m'oblidés de la circumstància.
El resum de la conferència es pot llegir en la detallada crònica escrita per Núria Abelló en el blog de "Tintablava":
En finalitzar la conferència i l'animat col·loqui posterior, em van honorar amb el lliurament del guardó "Cal·líope", musa de la poesia èpica i l'eloqüència, dissenyada per l'artista Xavier Mateo.
Toni Arencón - Vicenç Tierra
Moltes gràcies al públic assistent i a totes les persones que heu convertit aquest vespre en un record inoblidable!!!
Convidat per l'organització de la Trobada de Novel·la Negra de Barcelona - BCNegra 2016, i en l'incomparable marc de la Sala d'actes Oriol Bohigas de l'Ateneu barcelonès, el dissabte 30 de gener de 2016, a les 12.30 hores, vaig tenir l'honor de participar en la taula rodona "Segle XIX. El segle de la llum és, a Barcelona, el segle de l'obscuritat, on s'amaguen els assassins".
"El segle XIX va ser un temps de grans canvis, de grans avenços en els camps de l'arquitectura, la indústria i, sobretot, la ciència. Va ser el segle en el qual Edgar Allan Poe va iniciar un gènere literari. Potser va ser un segle de llum, però va comenár amb un ús generós de la guillotina. A Barcelona, aquest segle lluminós va tenir, però, zones ben fosques, les que creen aquells assassinats inquietants que han d'esperar molt de temps per ser resolts".
L'acte, amb una extraordinària afluència de públic i la sala (de més de dues-centes butaques) plena de gom a gom, es va iniciar amb la lectura per part de Paco Camarasa, comissari del festival, del manifest escrit per Lorenzo Silva contra la violència de gènere, i que serà també llegit a tots els festivals de novel·la negra de l'Estat espanyol.
Paco Camarasa
El debat va ser presentat i moderat per Sergi Doria, periodista i escriptor, que ho va centrar d'inici en la descripció històrica de la Barcelona del segle XIX i que va comentar com a anècdota que les obres dels autors convidats a la taula rodona podien conformar cronològicament una excel·lent trilogia històrica i criminològica barcelonina des de mitjans fins a finals d'aquell segle: L'ànima de l'assassí, de Toni Arencón Arias; G (la novel·la de Gaudí), de Saniel Sánchez Pardos; i El secret de Vesalius, de Jordi Llobregat.
Sinopsi:
És el cervell l’òrgan de l’ànima? És divisible l'ànima humana? Pot, la lectura anatòmica de la superficie del crani, oferir-nos el coneixement de les facultats dels nostres semblants? És possible anticipar, mitjançant l'estudi morfològic del cap, la propensió assassina dels criminals?
Ambientada a la ciutat de Barcelona de mitjans del segle XIX, l'obra teixeix una trama que gira al voltant de la resolució d'un crim esdevingut en el si d'una familia benestant i les vivències de diversos personatges històrics vinculats a la medicina, la política, la religió i la filosofia.
Al bell mig de tot plegat, el controvertit científic Mariano Cubí i Soler (Malgrat de Mar, 15 de desembre de 1801 – Barcelona, 5 de desembre de 1875), convertit en el principal protagonista de la novel·la, mirarà de demostrar que la Frenologia és determinant a l’hora de resoldre l’autoria de l’assassinat mitjançant l’estudi de “la propensió animal a destruir, matar, exterminar i inferir càstig” dels éssers humans, o el que és el mateix: “l’instint assassí dels criminals.”
Sinopsi:
Gabriel Camarasa acaba de tornar amb la seva família a Barcelona a l'octubre de 1874, després d’anys d'exili a Londres. Durant el seu primer dia a l'Escola d'Arquitectura de la Llotja, coneixerà un jove que està en el seu segon any d'estudis: Antoni Gaudí. Gaudí és un enigma per al jove Camarasa. Posseeix uns coneixements d'arquitectura molt superiors als que es podrien esperar d’un estudiant de la seva edat, li interessen els temes esotèrics, la botànica oculta i la fotografia, i, a més, manté contactes en els baixos fons de Barcelona amb qui du a terme una lucrativa i misteriosa activitat. Gaudí també és, o creu que ho és, una ment deductiva de primer ordre. I quan l'afable vida de tots dos estudiants es vegi alterada per un assassinat i una tèrbola conspiració de conseqüències imprevisibles, totes les capacitats del jove Gaudí es posaran finalment a prova.
Sinopsi:
Barcelona, maig del 1888. Pocs dies abans d'inaugurar-se la primera Exposició Universal del país, apareixen els cossos horriblement mutilats de diverses noies. Les seves ferides recorden una antiga maledicció de la ciutat oblidada durant molt de temps. En Daniel Amat, jove professor resident a Oxford, rep la notícia que el seu pare ha mort, fet que l'obliga a tornar a Barcelona després d'anys d'absència. A partir d'aquest moment, es veurà arrossegat a la persecució d'un despietat assassí mentre s'enfronta a les conseqüències del seu propi passat. En Bernat Fleixa, reporter del Correu de Barcelona, l'únic interès del qual és aconseguir una notícia que el faci famós, i en Pau Gilbert, un enigmàtic estudiant de medicina que oculta un inesperat secret, s'uniran a l'Amat en la recerca d'un antic manuscrit anatòmic que pot canviar la història del coneixement i que resulta ser el principal objectiu de l'assassí.
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria
A continuació, amb el debat ja obert, els convidats vam tenir l'oportunitat d'expressar la nostra visió particular de la Barcelona del Segle XIX, els conflictes que la van marcar (militars, polítics, socials, religiosos, culturals...), la seva essència negra i seva necessitat física d'expansió per poder existir com a ciutat; en una animada conversa, on personalment em vaig divertir i vaig gaudir moltíssim amb uns companys "de luxe" i el meravellós públic que va assistir a l'acte. Crec que les fotografies, per si soles, són reveladores del bon ambient que es va crear entre nosaltres.
Intervenció de Jordi Llobregat
Intervenció de Daniel Sánchez Pardos
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria
Jordi Llobregat - Daniel Sánchez Pardos - Toni Arencón - Sergi Doria
Una jornada literària, negra i matinal, inoblidable per a mi. Abraçades a tots ells! I, també, des d'aquesta pàgina personal, el meu agraïment a les espectadores i espectadors assistents a l'acte que ens van felicitar pel debat i que vam demanar fotografiar-se amb nosaltres i que els signessin les nostres respectives novel·les. Gràcies!!!
Per molts anys BCNegra!!!
BCNegra 2016 - Taula rodona a l'Ateneu Barcelonès
"Segle XIX. El segle de la llum és, a Barcelona, el segle de l’obscuritat on s’amaguen els assassins"
Doncs sí. Convidat per Sebastià Bennasar, comissari de Tiana Negra, amb nervis i molta il·lusió, el cap de setmana del 22 i 23 del mes de gener de 2016 vaig assistir a la Sala Albèniz del Casal de Tiana per parlar de L'ànima de l'assassí en una taula rodona amb la magnífica companyia de Jordi Solé (La nit de Damballah), Emili Bayo Juan (Puta Pasta), Margarida Aritzeta (Els fils de l'aranya), Esperança Camps (La cara B i L'illa sense temps). Tot un goig!!! I el marc del Festival de la Novel·la Negra Catalana. Quarta edició, 800 persones de públic i novetats literàries de catorze editorials, poca broma.
Un plaer compartir escenari amb amigues i amics, autors i autores que admiro i llegeixo. La relació seria llarguíssima, així que prefereixo incloure el programa oficial:
Nogensmenys, aprofito aquesta entrada per enviar abraçades de tot cor a l'Anna Maria Villalonga, en Lluís Bosch, Pilar López, en Sebastià Bennasar, els representants de les persones "grans" de Tiana, la "família" de la llibreria Saltamartí i els assistents que em vam demanar dedicatòries de la novel·la... i fotografiar-se amb el cap frenològic!!! Un plaer!!!
