(Poemes breus)
Aquarel·la sobre tela 37x26cm
Autor: Toni Arencón
El meu món és un absurd
El meu món és un absurd
de somnis sense final,
els meus amors, malsons,
d'inexperiència vital.
---ooOoo---
Aquells ulls negres que tant estimo
Aquells ulls negres que tant estimo,
aquells negres ulls que m’arrosseguen,
fins que calmada la tempesta,
al costat del llac verd, ella descansa.
---ooOoo---
Per tu
Quantes vegades sense tenir-te,
a la tardor, durant les nits plujoses,
sabent ja com he d'estimar-te,
penso en tu.
---ooOoo---
Per què es perd l'alegria?
Per què es perd l'alegria?
Per què es perd la il·lusió?
En quin racó del camí extraviàrem
la dolça càrrega de l’amor?
---ooOoo---
Ja sé d'on vens
–Ja sé d'on vens.
–Ja sé a on vas.
Ens coneixem tan bé
que ja no cal preguntar.
[ Tornar a Pàgina Principal ]
