"Tu t'en vas"
Aquarel·la 59x62cm.
Sobre paper Montval Canson de gra gruixut 185gr.
© Toni Arencón - 2010
Aquarel·la 59x62cm.
Sobre paper Montval Canson de gra gruixut 185gr.
© Toni Arencón - 2010
Alors, c'est vrai, tu t'en vas
Aquest era jo, ahir, avui, ara....
Era jo, sóc jo, dispers entre la sorra,
fos entre la boira, humiliat,
buscant un refugi permanent,
o una sendera, o un port d’ancoratge, perdut
entre les arrels del passat i el rebrot futur.
El dia flueix com un mantell d’estels, veig
en els teus ulls un immens sofriment.
La tristesa entre les pedres blanques.
El no-res del comportament incomprensible.
He vessat llàgrimes en escriure aquestes paraules.
És com si algú apagués la llum del cel
i xuclés les aigües del nostre mar etern.
Alors c’est vrai, tu t’en vas.
Still. Callada. Sense una paraula.
Sans un mot de plus. Without a word.
Sosego. Tawel. Ddweud dim byd.
Silenzio. Senza dire nulla.
Sense un comiat. A10.
Sense una paraula de més.
Alors, c’est vrai. Avui
tu te’n vas. Llavors, és cert.
Febrer, 2010
Alors, c'est vrai, tu t'en vas
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Publicat a:
Relats en Català
Poesia.cat
[ Tornar a Pàgina Principal ]
