'La donzella i l'anatomista'
Menció Especial
Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013
a la Memòria d'en Valerià Pujol
Premià de Dalt
23 de novembre de 2013

Donzella en blau (Toni Arencón i Arias)

La donzella i l'anatomista
(fragment)

     ... Un dels recipients em va cridar l'atenció. Contenia una mà, amputada a l'altura superior del carp. El recipient tenia enganxada una etiqueta groguenca, on podia llegir-se clarament: M. Sanahuja, 1831, Hospital de la Santa Creu. Déu meu! Mil vuit-cents trenta-un! Era una mà dissecada feia gairebé dos-cents anys! Aquella circumstància, ho reconec, em va impressionar; però havia arribat el nostre torn de treball pràctic i em vaig oblidar de l'assumpte. O això vaig creure.

     Aquella tarda la vaig passar estudiant Farmacologia. Teníem un examen parcial l'endemà. Havent sopat em feia mal el cap. Em vaig ficar al llit d'hora. Volia aixecar-me fresc per a la prova.

     Quan ja començava a agafar el son, en aquesta fase inconcreta entre la vigília i el món oníric, em va semblar sentir com si algú m'acariciés el rostre. Em vaig incorporar, sobresaltat. No hi havia ningú més a l'habitació, era evident. Els meus pares dormien a la seva cambra, aliens al meu estrany despertar. Vaig intentar dormir, però va ser inútil. De nou vaig notar la mateixa carícia, càlida, suau i delicada. Vaig encendre el llum i vaig descobrir al meu voltant una espècie de boirina blavosa, que es va dissipar en pocs segons. La veritat és que em vaig espantar molt. Moltíssim. Em trobava desvetllat. Llavors va ser quan em va venir a la memòria el record de la mà dissecada de la Sala Pràctica d'Anatomia: M. Sanahuja, 1831, Hospital de la Santa Creu, vaig recordar.

     Em vaig aixecar i vaig encendre el portàtil, connectant-me a Internet. Vaig introduir en el cercador aquelles dades i vaig començar a revisar pàgines i més pàgines, que no em van aportar cap referència vàlida. La veritat és que pensava que era una recerca condemnada al fracàs, però vaig seguir intentant-ho. Finalment, després d'hora i mitja de cerca infructuosa, vaig tenir la sort de trobar un curiós document, digitalitzat, procedent d'una base de dades de la Boston Medical Library. Era un article publicat en el diari The Edimburgh Medical And Surgical Journal, Volume Thirty-Fifth, signat pel doctor Nicolau Taverner i traduït per Martin Hutton. A la pàgina 158, sota el títol: A propòsit d'un cas clínic de traumatisme tancat complicat esdevingut a Barcelona i presentat al Real Col·legi de Medicina i Cirurgia d'aquesta Ciutat al juliol de l'any 1831; s'explicava de forma detallada —en llengua anglesa, però amb l'original en català, en el revers de cada full, escrit amb un tipus de lletra diferent i més petita—, un dramàtic succés: Milvida Sanahuja, de divuit anys, filla única d'un matrimoni de comerciants del carrer de la Cera, estava promesa amb l'hereu d'una família acomodada, fill primogènit d'un indià que havia fet fortuna a l'illa de Cuba amb enginys de cotó i de tabac, i que havia tornat a Catalunya, instal·lant-se definitivament en la preciosa vila de Premià. La tarda del setze de maig, la jove, acompanyada de la mare, havia visitat a una modista del carrer del Carme, per realitzar l'última prova del vestit de núvia. Quan van sortir de la casa plovia i la Milvida va tenir la desgràcia d'ensopegar (o de relliscar) i de caure al carrer, amb tanta mala fortuna que un carruatge que baixava per la via li va aixafar, sota les rodes dretes i per dues vegades, la mà sinistra, a l'altura superior cubital.

     Va ser traslladada i atesa a l'Hospital de la Santa Creu, on li van reconèixer fractures comminuta de diferents ossos del carp i de les falanges, se li van aproximar els ossos fracturats a la seva situació natural, li van fomentar la zona danyada amb oli, se li va embenar la mà i la hi van immobilitzar en la posició que a la jove menor dolor li causava. També li van proporcionar un analgèsic i la van sagnar. Els patiments de la Milvida, durant la nit següent, van ser insofribles. Al matí es trobava totalment demacrada i pregava que li calmessin, com fos, aquell sofriment extrem. [...]

oo0O0oo

«La donzella i l'anatomista»
Menció Especial
Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013, a la Memòria d'en Valerià Pujol
Premià de Dalt, 23 de novembre de 2013

Il·lustració:
'Donzella en blau (Toni Arencón i Arias)'
"Donzella en blau"
Toni Arencón i Arias

oo0O0oo

     Dissabte, 23 de novembre de 2013, a la Sala de l'Orfeó de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt, la narració curta "La donzella i l'anatomista" va rebre l'honor de ser destacada amb la Menció Especial del jurat del "Premi Arts i Lletres de Narrativa 2013, a la Memòria d'en Valerià Pujol".

Toni Arencón i Arias

     Un gaudi triplicat, perquè les amigues Glòria Calafell i Anna Maria Villalonga es van portar, respectivament, el 37è Premi de Poesia Marià Manent i el Premi Arts i Lletres de Narrativa (felicitats companyes relataires!!!). A més, vàrem estar molt bé acompanyats i recolzats, amb la presència, entre d'altres, d'en Ferran Planell, Elisenda Roca i Montse Assens. Petons a tothom!

Premiats i amics
Ferran Planell - Elisenda Sala - Glòria Calafell
Toni Arencón - Anna M. Villalonga - Montse Assens