...sota el gelat Atles jaient
hi ha un lloc, segur per la defensa de la sòlida mola...
Les Metamorfosis
Ovidi
hi ha un lloc, segur per la defensa de la sòlida mola...
Les Metamorfosis
Ovidi
Sé que vindrà. Quan la nit s'arrossegui sobre la vall, tal com va predir l'oracle de Sèrifos, vindrà el monstre. Protegit amb un escut brunyit i armat amb una espasa corba, amb l'eterna ansietat de tallar la meva desídia ombrívola i ancestral.
Podria fugir, com ho han fet les meves germanes, però no tinc esma per fugir. Elles mantenen voluntat de supervivència. Jo ja no. Em podria amagar... però no en tinc, gens, d'ànim ni d'esma ni de voluntat.
Dispersa de pensaments i mancada de vitalitat, no podré evitar quedar-me gelada pel terror en escoltar els udols sinistres. Albiraré després, borrosa per la boira, la figura deformada, violant la pau de la meva llar. Preludi del final.
Podria alliberar els gossos de les seves cadenes... però, desassossegada d'esperit, no tinc força per aixecar-me del llit. Pobres animals! La bèstia esquinçarà les seves entranyes.
Sé que vindrà. Anhela la meva sang creadora de vida. Desconeix la misericòrdia. Olora la meva por i no tindrà pietat.
Podria clavar llistons per barrar les portes... però l'apatia em consumeix. La malenconia em devora. Em justifico argumentant que poca cosa podrien fer les meves defenses improvisades per aturar la seva fúria assedegada de sang.
Em fa tanta mandra pensar en defensar-me'n... Em fa tanta peresa pensar en fugir...
Sé que vindrà. Ho sé.
Amb una mica de sort, si tanco els ulls i em faig la dormida... o, talment, si faig com que no respiro... Si no goso ni pensar... Em fa tanta peresa pensar... Em fa tanta mandra...
...Em fa tanta peresa pensar...
Podria fugir, com ho han fet les meves germanes, però no tinc esma per fugir. Elles mantenen voluntat de supervivència. Jo ja no. Em podria amagar... però no en tinc, gens, d'ànim ni d'esma ni de voluntat.
Dispersa de pensaments i mancada de vitalitat, no podré evitar quedar-me gelada pel terror en escoltar els udols sinistres. Albiraré després, borrosa per la boira, la figura deformada, violant la pau de la meva llar. Preludi del final.
Podria alliberar els gossos de les seves cadenes... però, desassossegada d'esperit, no tinc força per aixecar-me del llit. Pobres animals! La bèstia esquinçarà les seves entranyes.
Sé que vindrà. Anhela la meva sang creadora de vida. Desconeix la misericòrdia. Olora la meva por i no tindrà pietat.
Podria clavar llistons per barrar les portes... però l'apatia em consumeix. La malenconia em devora. Em justifico argumentant que poca cosa podrien fer les meves defenses improvisades per aturar la seva fúria assedegada de sang.
Em fa tanta mandra pensar en defensar-me'n... Em fa tanta peresa pensar en fugir...
Sé que vindrà. Ho sé.
Amb una mica de sort, si tanco els ulls i em faig la dormida... o, talment, si faig com que no respiro... Si no goso ni pensar... Em fa tanta peresa pensar... Em fa tanta mandra...
...Em fa tanta peresa pensar...
* * *
Protegit pel poder de la invisibilitat de l'elm d'Hades, Perseu va decapitar Medusa a l'interior del seu estatge.
Es va estranyar que la gorgona no oposés cap resistència ni intentés petrificar-lo amb la mirada. N'hauria tingut prou amb obrir els ulls tot just un batec de cor abans que l'espasa li tallés el coll.
Es va estranyar que la gorgona no oposés cap resistència ni intentés petrificar-lo amb la mirada. N'hauria tingut prou amb obrir els ulls tot just un batec de cor abans que l'espasa li tallés el coll.
* * * * * * * * * *
«Sé que vindrà»
Segon Premi
III Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio
Barcelona, 7 de setembre de 2013
"El peu alat de Perseu"
Toni Arencón i Arias
* * * * * * * * * *
Dissabte, 7 de setembre de 2013, vaig gaudir de l'honor de rebre el segon premi del Concurs de Relats ARC a la Ràdio, que en aquesta edició estava dedicat als 'Pecats Capitals'. Aquest és un premi molt especial per a mi, perquè està organitzat per l'Associació de Relataires en Català (entitat de la qual formo part) i està atorgat per un jurat format pels mateixos relataires.
Llegint el relat 'Sé que vindrà'
El jurat del Concurs Microrelats ARC a la Ràdio, 2012-2013, convocat sota el tema genèric "Pecats Capitals (7+1)", integrat per 27 persones entre associats i relataires, després de llegir i valorar les obres seleccionades al llarg de la present convocatòria, ha atorgat els següents premis:
"CELSIUS 233" (GANDULS I MALFACTORS)
autor:
Relat presentat sota el subtema "Escriptura"
"IT'S A WONDERFUL LIFE" (DISTORSIONANT FRANK CAPRA)
Relat presentat sota el subtema "Enveja"
autor:
"SÉ QUE VINDRÀ"
autor:
Relat presentat sota el subtema "Peresa"
"GREIX"
autora:
Relat presentat sota el subtema "Gola"
Barcelona, 7 de setembre de 2013
Les meves felicitacions als companys relataires premiats i a tots i a totes els finalistes del Concurs!!!
Ferran d'Armengol - Sílvia Armangué - Toni Arencón i Arias
En absència d'en Sergi G. Oset, en el seu nom recollí llur premi, Ferran d'Armengol.
El recopilatori que recull les obres finalistes i els textos premiats s'inclou dins de la Col·lecció ARC i es pot adquirir directament a través l'ARC o de la plataforma d'edició digital Bubok: http://www.bubok.es/libros/226396/Pecats-Capitals-71
Pecats Capitals (7+1)
Fotografia de grup dels premiats i finalistes