La ballarina cega de Sidi Bou Saïd
i altres relats en clau de lírica
Toni Arencón Arias [ Adquirir ]
Col·lecció Camí del Sorral - Número 4
Lo Càntich - ARC
Desembre, 2012
Pàgines: 96 - Dimensions: 15x21cm. - Enquadernació: Rústica
ISSN-EAN: 9772014303903 04>
Pròleg:
Josep Maria Fuster i Grau
Il·lustració de coberta:
Toni Arencón Arias
Amb il·lustracions interiors de:
Esmeralda Vallverdú, D-Phhertmant, 'Teo' Alfons, Clara de Jaume i Toni Arencón
Pròleg
DINS del gènere narratiu, el tempus del relat curt ve caracteritzat per la condensació d'una història, despullant-se de senderes accessòries i de corriols decoratius, sintetitzant i emfatitzant les situacions essencials. La seqüència narrativa es construeix d'acord amb una imatge, en ocasions sense una línia argumental precisa, i restant qualsevol importància als arguments i als personatges paral·lels. Però no sempre és així. Les possibilitats expressives de la prosa són immenses... per a lament dels apòlegs de la concisió i dels fanàtics de la literatura extraviada entre el laconisme dels missatges de text curt.
En els relats inclosos en aquest recull la reducció per la reducció no existeix. El seu autor, exponent d'un realisme màgic summament descriptiu, defuig de la síntesi i de l'exercici de fer servir únicament les paraules imprescindibles. Deixa clar que la realitat només l'interessa per aprofundir en la faula i en la ficció, expressant emocions que s'enfronten a aquesta mateixa realitat i la sacsegen. No solament pretén explicar. El text deixa de ser un instrument per a la descripció i es converteix en una imatge textual. Està clar que gaudeix escrivint. Es lliura a la paraula amb passió estètica i amb un cert punt d'inquietud. És un narrador d'històries gestades en la curta distància. Ens sedueix amb lectures que perfectament podrien traslladar-se a l'oralitat emfatitzada, convertint l'anècdota i el detall en l'argumentari principal. En aquest sentit el meu preferit (i és una preferència no vinculant) és el relat «Retrobament amb Maragda», potser perquè els meus anys i les meves experiències m'apropen amb més afinitat als personatges derrotats per les circumstàncies vitals; però -malgrat tot- supervivents.
Els recursos literaris i lingüístics de l'autor, per obrir-nos la porta de la dimensió màgica, són múltiples; però també ho són els seus reversos i canvis metafòrics de ritme. Morfològicament, l'ús exponencial d'adjectius i de substantius abstractes és un clar exponent d'estil. No els prohibeix. No els evita. No intenta ocultar-los ni limitar-los. Al contrari, els expandeix. «La ballarina cega de Sidi Bou Saïd» i «De la viola cinturada del teu cos», les proses poètiques que obren i tanquen aquest recull, són una declaració de principis en tota regla.
D'igual manera succeeix amb les línies argumentals, que deriven en altres línies argumentals paral·leles amb efusions de conseqüències impredictibles, com passa a «El tribut», a «Retalls de mar» o a l'exquisida narració «L'àngel caigut». La certesa històrica desapareix i la presumible resolució argumental és converteix en errònia. En ocasions no hi ha sorpresa, no hi ha desenllaç. Ha estat, senzillament, una anècdota o la fragmentació narrada de la part subtil d'una vivència... amb una porta posterior de sortida que resta oberta.
En una primera interpretació diria que la màgia en la literatura existeix i que està present a La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica. En una segona interpretació afegiria que ja hem viscut part d'aquestes narracions, almenys la part onírica. Sabent-ho o sense. Perquè de somnis es tracta.
Per al lector que s'endinsa en aquest aplec de sentiments i emocions, que a continuació bategen, els somnis comencen.
En els relats inclosos en aquest recull la reducció per la reducció no existeix. El seu autor, exponent d'un realisme màgic summament descriptiu, defuig de la síntesi i de l'exercici de fer servir únicament les paraules imprescindibles. Deixa clar que la realitat només l'interessa per aprofundir en la faula i en la ficció, expressant emocions que s'enfronten a aquesta mateixa realitat i la sacsegen. No solament pretén explicar. El text deixa de ser un instrument per a la descripció i es converteix en una imatge textual. Està clar que gaudeix escrivint. Es lliura a la paraula amb passió estètica i amb un cert punt d'inquietud. És un narrador d'històries gestades en la curta distància. Ens sedueix amb lectures que perfectament podrien traslladar-se a l'oralitat emfatitzada, convertint l'anècdota i el detall en l'argumentari principal. En aquest sentit el meu preferit (i és una preferència no vinculant) és el relat «Retrobament amb Maragda», potser perquè els meus anys i les meves experiències m'apropen amb més afinitat als personatges derrotats per les circumstàncies vitals; però -malgrat tot- supervivents.
Els recursos literaris i lingüístics de l'autor, per obrir-nos la porta de la dimensió màgica, són múltiples; però també ho són els seus reversos i canvis metafòrics de ritme. Morfològicament, l'ús exponencial d'adjectius i de substantius abstractes és un clar exponent d'estil. No els prohibeix. No els evita. No intenta ocultar-los ni limitar-los. Al contrari, els expandeix. «La ballarina cega de Sidi Bou Saïd» i «De la viola cinturada del teu cos», les proses poètiques que obren i tanquen aquest recull, són una declaració de principis en tota regla.
D'igual manera succeeix amb les línies argumentals, que deriven en altres línies argumentals paral·leles amb efusions de conseqüències impredictibles, com passa a «El tribut», a «Retalls de mar» o a l'exquisida narració «L'àngel caigut». La certesa històrica desapareix i la presumible resolució argumental és converteix en errònia. En ocasions no hi ha sorpresa, no hi ha desenllaç. Ha estat, senzillament, una anècdota o la fragmentació narrada de la part subtil d'una vivència... amb una porta posterior de sortida que resta oberta.
En una primera interpretació diria que la màgia en la literatura existeix i que està present a La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica. En una segona interpretació afegiria que ja hem viscut part d'aquestes narracions, almenys la part onírica. Sabent-ho o sense. Perquè de somnis es tracta.
Per al lector que s'endinsa en aquest aplec de sentiments i emocions, que a continuació bategen, els somnis comencen.
"La ballarina cega de Sidi Bou Saïd i altres relats en clau de lírica"
Toni Arencón i Arias
[ Adquirir ]
