Enyorança

Regirem l’obra juganera que flueix
i trenquem el ritme fosc de la memòria.
Ara és capvespre d’espígol
i guspireig d’arrel i planys de platja daurada.
I ritme. I so. Del vell recer d’adolescent
temorós del sentit. Capvespre de boira,
les músiques cessen i els llums de ciutat
s’apaguen. S’amaguen els vents,
de llarga abraçada immortal,
amb un alè d’esgarrifança.
Perquè amem amb claredat de lluna.
I d’enyorança. I som amats a cau d’orella.

Mar endins
s’adormen les onades. Més ençà,
perpetuant pensaments i bateig de turment,
estrenyem empremtes de pedrís
en la pell de l’om de la ribera.

Ara
sóc el silenci
que amaga mentides.

Toni Arencón i Arias
«Enyorança»

Il·lustració:
"Marina en clau de capvespre d'estiu"

CC BY-NC-ND 3.0

[ Tornar a Pàgina Principal ]