Sóc el fill del fang
Catalunya, deixa’m que t’expliqui, amb veu de poeta
(cadascú, al seu poble, il·lumina angoixes i juga son paper):
sóc el fill del fang d’antigues riuades,
sóc el vent que embogeix l’estrall de tramuntana,
sóc el net del laberint i el nen callat que al carrer jugava.
Catalunya amada, el verd en el ulls, sents ma fadrinalla?
Ací he nascut, he plantat teus arbres, meus fills he tingut,
he menjat ta terra, teu aire he besat, he gaudit tons fruits.
Tremolo amb el fred i ploro, assedegat, amb un simple vers.
De llinatge antic, mon cor t’ofereixo. Encara batega i pinta secrets.
Catalunya: la llavor perdura. Tastarem el vi, acròstic i cec,
dels cellers d’avui. Esquitxarem de rosada esllavissada
les barques més blaves. Estendrem les xarxes torrades de cel
i amarem els cossos d’estelles de verges donzelles
(si ens donen llicència d’amor, és clar, i dret de besada).
Catalunya: les barres de sang onegen, degotegen, s’enlairen
en les branques més altes dels oms de la riba. Els versos s’escapen,
retornen les paraules dels poetes en calma (esperança)
i vibren, arrossegant la pols, els plors i les pors
les ones cinglades del ritme de la nostra mar Mediterrània.
Catalunya, aixeca’t, amada. Tu ets la terra d’essències diverses.
La llegenda amarada en un tast anònim, flagelat de rosada.
La mare dels fills del fang i de la sorra del temps.
Catalunya: la llavor perdura i els versos s’escapen, buscant
els cossos d’estelles de verges donzelles i nits estrellades.
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Sóc el fill del fang
Englantina d'Or
Jocs Florals Sant Jordi 2011
AA.CC. Terra Ferma
23 d'abril del 2011
El meu agraïment personal (i emocionat) a l'AACC Terra Ferma, al jurat dels Jocs Florals Sant Jordi 2011 i a la seva presidenta, la sra. Maria Segura, per la concessió al poema "Sóc el fill del fang" l'Englantina d'Or dels Jocs Florals Sant Jordi 2011, "a la millor composició poètica de temàtica patriòtica."
[ Tornar a Pàgina Principal ]
