Mireu-lo
Mireu-lo,
Mireu-lo com camina,
arrogant, sembla, sí,
però no satisfet.
Mireu-lo,
en la plenitud del seu ésser,
amb els ulls tapats
per no veure a la seva gent,
mirall iridescent,
llaurador de pensaments
d'una dèria soterrada.
Mireu-lo,
Mireu-lo bé,
aquest home va a morir,
aquest home ja està condemnat.
Mireu-lo,
mireu a aquest home,
presoner de l'amor,
s'alça,
amb el cor trencat per un sentiment
etern, punyent i angoixant,
efímer de vegades.
Mireu-lo.
Gener, 2010
Mireu-lo
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Publicat a: "Poesia.cat":
Mireu-lo
[ Tornar a Pàgina Principal ]