El meu món és un absurd


(Poemes breus)

"Absurd"
Aquarel·la sobre tela  37x26cm
Autor: Toni Arencón


El meu món és un absurd

El meu món és un absurd
de somnis sense final,
els meus amors, malsons,
d'inexperiència vital.

---ooOoo---

Aquells ulls negres que tant estimo

Aquells ulls negres que tant estimo,
aquells negres ulls que m’arrosseguen,
fins que calmada la tempesta,
al costat del llac verd, ella descansa.

---ooOoo---

Per tu

Quantes vegades sense tenir-te,
a la tardor, durant les nits plujoses,
sabent ja com he d'estimar-te,
penso en tu.

---ooOoo---

Per què es perd l'alegria?

Per què es perd l'alegria?
Per què es perd la il·lusió?
En quin racó del camí extraviàrem
la dolça càrrega de l’amor?

---ooOoo---

Ja sé d'on vens

–Ja sé d'on vens.
–Ja sé a on vas.
Ens coneixem tan bé
que ja no cal preguntar.



Creative Commons License

[ Tornar a Pàgina Principal ]