El meu ametller és esquifit



"Ametller en flor 1"
Fotografia: Toni Arencón

El meu ametller és esquifit

El meu ametller és esquifit.
No protegeix de les ventades
ni proporciona gaire ombrada.
S’ofega amb la calor, pateix amb les gelades,
no li agraden les nits solitàries,
i suporta, estoic, a la terrassa,
els jocs de pilota dels meus fills.

El meu ametller és esquifit.
No n’és un ametller d’horta,
ni n’és un ametller de jardí.
És un arbre jove, petit, de tija llenyosa,
branques fràgils, trencadisses
i fulles caducifòlies,
lanceolades i serrades.

El meu ametller és esquifit.
Tremola amb les glaçades,
l’erugueta i l’arrugat.
Suporta, pacient, els meus oblits
d’adobaments irregulars,
i espera, llaminer, els recs humits
de les rosades a l’alba.

El meu ametller és esquifit,
però gaudeix d’una vista panoràmica.
A l’albada, els raigs del sol li arriben
des de Montjuïc –la màgica muntanya–,
llepant la serp argentada del Llobregat
que, obrint-se en delta, s’entrellaça
amb el vairat de la mar Mediterrània.

El meu ametller és esquifit.
Amb tímids moviments de branques
saluda, de Collserola, les veïnes arbrades,
i sospira, en veure reflectides,
sobre Montserrat, les imatges sagrades
–s’estremeix, tremola, s’enlaira!–,
i veu morir el sol a les costes del Garraf

El meu ametller és esquifit.
A Sant Joan s’atabala
pel soroll dels petards durant la nit.
Barbacoa familiar i festívola,
les seves branques, divergents,
s’assaonen, pel fumatge
de les botifarres torrades a la brasa.

El meu ametller és esquifit.
Però, això sí, una vegada a l’any,
a finals de febrer i principis de març,
ens regala, puntual, una floració majestuosa,
inflorescència racemosa,
de flors hermafrodites, blanques,
un xic pàl·lidament rosades.

28 de Febrer, 2010
El meu ametller és esquifit

Creative Commons License

Publicat a:
Relats en Català

[ Tornar a Pàgina Principal ]