Cançó de nova vida

Poeta: no siguis cruel.
És massa fàcil.
No vesteixis els teus versos, únicament,
amb les teves frustracions d'origen incert.
Poeta: no, no provoquis dol.
No confonguis l'existència amb el dolor,
la mort, el clam, el patiment, el desamor i la protesta.
Espanta l'ombra funesta del teu tacte.
No t'amaguis dedins la tinta negra. També està la vida.
La vida és la vida. Els somnis els somnis...
...i aquells altres somriures.

I mira: La mare...
(els seus braços, els seus pits, els seus llavis)
La mare: que engendra la llum que vessa
el seu amor que al vent dispersa.
I escolta: La mare... que canta amb veu baixa:

Una nova vida, ma vida, i vine...
que jo et protegiré dels agres poetes de la cova fosca.
D'ors i de plates, de vermells i grocs,
de blaus i taronges, de tots els colors
cobriré la teva pell amb una flassada teixida
amb petons de mel. Cotó de besades.
De petons d'amor i de moltes, moltes, moltes,
moltes abraçades.
Dorm ma vida (somia)
entre els meus braços d'abrigall.
I, si et despertes, jugarem a riure:

Nasset, nasset...
clotet, clotet...
I barbeta!

A cada somriure, els teus ulls són més grans.
Recull els teus somnis. Cobreix els meus pits
de pètals de rosa.
Emboira els temors amb albades màgiques.
I no ploris, no, que estàs amb la mare.

Nasset, nasset...
clotet, clotet...
I barbeta!

I després el riure. Plenitud de goig.
I després la vida.
Poeta: no siguis cruel.
Deixa sempre una porta oberta a l'esperança.

oO0Oo


Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Cançó de nova vida

Il·lustració:
"Versió de 'Les tres edats de la dona', de Gustav Klimt, per a Vanessa"
Oli i acrílic sobre tela
© Toni Arencón - 2012

[ Tornar a Pàgina Principal ]