Dodó
(el pescador de somnis)
A Lena, Maddy i Núria,
les meves nebodes.
les meves nebodes.
Em vaig despertar a mitjanit. Acabava de tenir un somni preciós, on havia conegut un drac màgic que era amic dels nens.
Em vaig aixecar del llit per beure un got d'aigua i em va semblar escoltar un so molt estrany. Era una mena de música, com un dring-dring de campanetes.
La porta de l'habitació de la meva germaneta estava entreoberta i, procurant no fer gens de soroll, vaig mirar a l'interior, descobrint un petit ésser brillant que voletejava per sobre d'ella, deixant-li caure al damunt una finíssima pluja de pols daurada.
Malgrat tenir únicament vuit anys, no vaig sentir por. Havia llegit molts contes sobre criatures fantàstiques, però mai no havia cregut que poguessin existir de veritat. No obstant, ara estava veient, amb els meus propis ulls, un d'aquells éssers diminuts: tenia el cabell daurat, les orelles punxegudes, la roba de colors vius i volava gràcies a unes ales semblants a les de les papallones.
Vaig pensar en despertar els pares, però aquell estrany ésser podria desaparèixer si escoltava qualsevol soroll. Vaig tenir una idea i, tornar-me'n a l'habitació, en el bagul de les joguines vaig trobar allò que buscava: un caçapapallones.
Pensat i fet. Quan el follet va sortir per la porta, el vaig capturar d'una revolada. Un núvol de polsim daurat ens va envoltar a tots dos.
–Si us plau, no em toquis les ales, o ja no podré volar! –em va demanar en veure's dins de la bossa de tul.
–No et preocupis –li vaig respondre–. No vull fer-te'n cap mal. Però me n'hauràs de dir qui ets i què feies a l'habitació de la meva germana.
–Em dic Dodó i sóc un “follet dels somnis”.
–Un “follet dels somnis”?
Va posar cara d'estranyesa, com si tothom hagués de conèixer els follets dels somnis.
–Quan esteu dormint, nosaltres portem als nens, i als adults que encara creuen en els éssers fantàstics, la pols que crea els somnis i evita els malsons –em va explicar el follet.
–Oh! I com aconseguiu la pols màgica?
–Amb la música de les estrelles. Deixa'm lliure i t'ho ensenyaré.
Confiant en la seva promesa i tenint molta cura, per no tocar-li les ales, vaig obrir la bossa de tul del caçapapallones.
–Vine amb mi –va dir-me en Dodó, una vegada alliberat.
Vaig seguir el follet fins a la terrassa. Era una nit molt maca. Les estrelles brillaven i no feia gens ni mica de fred. En Dodó em va estendre la mà i, en agafar-se-la, vaig tenir una curiosa sensació de lleugeresa, com si no sentís el pes del cos. En mirar-me els peus, vaig veure que s'havien separat del terra. Estàvem enlairant-nos!
A poc a poc, vàrem començar a ascendir. La terrassa es va fer cada vegada més i més petita, a l'igual que la resta d'edificis de la ciutat. Volàvem pel cel, per sobre dels núvols de cotó, apropant-nos a les estrelles.
–Els somnis màgics es fan gràcies a la pols daurada que es desprèn de la música de les estrelles. Però, si en vols aconseguir que les estrelles facin música, primer has de fer-les vibrar –em va explicar en Dodó.
La Terra es veia petita, molt petita, blanca i blava.
–Saps tocar? –em va preguntar, traient una flauta i una harmònica de la seva butxaca.
–Una mica –vaig respondre, agafant l'harmònica i recordant que el meu pare m'havia ensenyat una melodia.
Vaig respirar a fons i vaig començar a tocar l'harmònica. En Dodó m'acompanyava amb la flauta. En el silenci de la nit l'havanera que m'havia ensenyat el meu pare sonava molt bé. Potser era gràcies a la màgia d'en Dodó.
En aquell moment vaig començar a sentir de nou el dring-dring de les campanetes. Les estrelles vibraven i d'elles es desprenia polsina de color daurat. Mentre jo continuava tocant, en Dodó va començar a voletejar d'un costat a l'altre. No sabia d'on ho havia tret, però vaig veure que anava recollint el polsim amb un cubell.
–Continua. Ho estàs fent molt bé –em va dir, molt content–.Gràcies a tu, aquesta nit, molts nens i nenes gaudiran de somnis de fantasia, replets d'il·lusions.
Em vaig aixecar del llit per beure un got d'aigua i em va semblar escoltar un so molt estrany. Era una mena de música, com un dring-dring de campanetes.
La porta de l'habitació de la meva germaneta estava entreoberta i, procurant no fer gens de soroll, vaig mirar a l'interior, descobrint un petit ésser brillant que voletejava per sobre d'ella, deixant-li caure al damunt una finíssima pluja de pols daurada.
Malgrat tenir únicament vuit anys, no vaig sentir por. Havia llegit molts contes sobre criatures fantàstiques, però mai no havia cregut que poguessin existir de veritat. No obstant, ara estava veient, amb els meus propis ulls, un d'aquells éssers diminuts: tenia el cabell daurat, les orelles punxegudes, la roba de colors vius i volava gràcies a unes ales semblants a les de les papallones.
Vaig pensar en despertar els pares, però aquell estrany ésser podria desaparèixer si escoltava qualsevol soroll. Vaig tenir una idea i, tornar-me'n a l'habitació, en el bagul de les joguines vaig trobar allò que buscava: un caçapapallones.
Pensat i fet. Quan el follet va sortir per la porta, el vaig capturar d'una revolada. Un núvol de polsim daurat ens va envoltar a tots dos.
–Si us plau, no em toquis les ales, o ja no podré volar! –em va demanar en veure's dins de la bossa de tul.
–No et preocupis –li vaig respondre–. No vull fer-te'n cap mal. Però me n'hauràs de dir qui ets i què feies a l'habitació de la meva germana.
–Em dic Dodó i sóc un “follet dels somnis”.
–Un “follet dels somnis”?
Va posar cara d'estranyesa, com si tothom hagués de conèixer els follets dels somnis.
–Quan esteu dormint, nosaltres portem als nens, i als adults que encara creuen en els éssers fantàstics, la pols que crea els somnis i evita els malsons –em va explicar el follet.
–Oh! I com aconseguiu la pols màgica?
–Amb la música de les estrelles. Deixa'm lliure i t'ho ensenyaré.
Confiant en la seva promesa i tenint molta cura, per no tocar-li les ales, vaig obrir la bossa de tul del caçapapallones.
–Vine amb mi –va dir-me en Dodó, una vegada alliberat.
Vaig seguir el follet fins a la terrassa. Era una nit molt maca. Les estrelles brillaven i no feia gens ni mica de fred. En Dodó em va estendre la mà i, en agafar-se-la, vaig tenir una curiosa sensació de lleugeresa, com si no sentís el pes del cos. En mirar-me els peus, vaig veure que s'havien separat del terra. Estàvem enlairant-nos!
A poc a poc, vàrem començar a ascendir. La terrassa es va fer cada vegada més i més petita, a l'igual que la resta d'edificis de la ciutat. Volàvem pel cel, per sobre dels núvols de cotó, apropant-nos a les estrelles.
–Els somnis màgics es fan gràcies a la pols daurada que es desprèn de la música de les estrelles. Però, si en vols aconseguir que les estrelles facin música, primer has de fer-les vibrar –em va explicar en Dodó.
La Terra es veia petita, molt petita, blanca i blava.
–Saps tocar? –em va preguntar, traient una flauta i una harmònica de la seva butxaca.
–Una mica –vaig respondre, agafant l'harmònica i recordant que el meu pare m'havia ensenyat una melodia.
Vaig respirar a fons i vaig començar a tocar l'harmònica. En Dodó m'acompanyava amb la flauta. En el silenci de la nit l'havanera que m'havia ensenyat el meu pare sonava molt bé. Potser era gràcies a la màgia d'en Dodó.
En aquell moment vaig començar a sentir de nou el dring-dring de les campanetes. Les estrelles vibraven i d'elles es desprenia polsina de color daurat. Mentre jo continuava tocant, en Dodó va començar a voletejar d'un costat a l'altre. No sabia d'on ho havia tret, però vaig veure que anava recollint el polsim amb un cubell.
–Continua. Ho estàs fent molt bé –em va dir, molt content–.Gràcies a tu, aquesta nit, molts nens i nenes gaudiran de somnis de fantasia, replets d'il·lusions.
* * *
Han passat molts anys des d'aquella nit. Jo he continuat creient en els éssers fantàstics i tenint somnis extraordinaris. I, cada vegada que miro el cel, em recordo de la música de les estrelles i de la pols daurada... i em recordo d'en Dodó, el follet pescador de somnis, assegut sobre la lluna, tocant la seva flauta i fent vibrar les estrelles.
Si us plau, si alguna vegada us desperteu a mitjanit i us trobeu amb ell, doneu-li molts records de part meva. I segur que gaudireu de somnis màgics.
Si us plau, si alguna vegada us desperteu a mitjanit i us trobeu amb ell, doneu-li molts records de part meva. I segur que gaudireu de somnis màgics.
oO0Oo
Toni Arencón i Arias / CC BY-NC-ND 3.0
Dodó
(el pescador de somnis)
Il·lustració:
"Dodó, el pescador de somnis"
Toni Arencón i Arias
[ Tornar a Pàgina Principal ]