Primera impressió
(Barcelona, 1816)
[ Les ciutats són els fets que en elles hem viscut...
i les persones amb les quals hem conviscut... ]
«...e han scrit alguns, e entre los altres un gran stròlech appellat Raphael son Juditiari, affermant que la dita ciutat fou edificada en constillatió bé fortuada, e que la sua fortuna e prosperitat se extenia a fecunditat de generatió natural, a larga saviesa, e a riquesa e honors temporals... »
Joaquim Rubió i Ors - 'Barcelona'
Principiava l’any del Senyor de Mil Vuit-cents Setze. Tot just Barcelona començava a refer-se de les penúries de la Guerra del Francès, quan en Quart Vinyes, creuant la Porta de l’Àngel va entrar per primera vegada a la ciutat.
«Sanaràs cossos, és el teu destí; i enverinaràs ànimes, és la teva maledicció; ningú que et miri als ulls et sobreviurà», havia profetitzat la Naixa-d’en-Gat, la cèlebre endevinadora de la Vall d’en Bas, quan era un marrec, llegint el seu futur en una barreja d’orina, moc i buina de cabra. Ell no havia oblidat les seves paraules: sanaràs cossos. Per això s’havia atrevit a portar la contrària al seu germà, l’Agileu Petit, el primogènit dels Vinyes.
–Monjo! –havia exclamat l’hereu, amb la veu tronadora famosa a la comarca, perquè era capaç de fer caure, al terra, una mula d’un sol crit.
–Met...ge –havia protestat en Quart Vinyes, molt més fluix.
–Què hi dius, marrec? No et sento amb aquesta veu de flautí.
–Que hi vull ésser metge –va tornar a referir, gairebé amb llàgrimes als ulls.
L’hereu es va gratar el cap, sorprès. «Vol ésser metge...», va pensar. «Doncs bé, que ho sigui, però lluny de les terres pairals!».
És clar, en Quart no sabia que la Naixa-d’en-Gat també havia llegit el futur de l’hereu en una barreja d’arròs, sang i semen, molts anys abans que heretés. «Un, dels tos germans, et matarà», havia profetitzat la vella. I l’Agileu Petit, morts i enterrats els pares, havia procurat desfer-se’n de tots ells. En Leobald, a l’Exèrcit, amb sabre, barretina i espardenyes, però ben lluny. En Gelasi, de comerciant, a Nàpols.
«I en Quart? Què faré d’en Quart?», havia rumiat durant mesos, fins que va parlar amb el rector de la parròquia de Sant Privat d’en Bas i va veure clar. «Al monestir, en Quart al monestir», va decidir. Però en Quart no volia ésser monjo, volia ésser metge. Se’l va mirar de dalt a baix. N’era menut i esquifit. No havia heretat la força del pare ni l’energia de la mare. No en rebria cases ni terres. Una quarta part de les rendes del molí seria el seu únic benefici. Per no rebre, no havia rebut ni un nom ben pensat. «Ha nascut el quart, doncs que es digui Quart», havia expressat el pare, l’Agileu Gran, decebut en veure’l tant magre en néixer.
«Si algú dels germans m’ha de matar, no hi crec que sigui aquest», va pensar l’hereu una mica commogut.
–Estic d’acord –va consentir–. Quan arribi el dia, a compte de la teva part de les rendes del molí, et donaré una bossa de lliures en moneda catalana. Te n’aniràs a Lleida, o a València... On et surti dels baixos! Però no tornaràs més. Si tornes, et posaré a viure amb els porcs. M’has entès?
En Quart no gosava mirar-lo. Havia gastat totes les seves energies en protestar. Tenia dotze anys i l’Agileu el triplicava en edat i força. Els altres dos germans estaven lluny, i la seva cunyada el feia la vida impossible. Va assentir amb el cap. Renunciaria a les rendes del molí i a la llegítima. I esperaria que passessin els anys necessaris per poder marxar. [...]
«Sanaràs cossos, és el teu destí; i enverinaràs ànimes, és la teva maledicció; ningú que et miri als ulls et sobreviurà», havia profetitzat la Naixa-d’en-Gat, la cèlebre endevinadora de la Vall d’en Bas, quan era un marrec, llegint el seu futur en una barreja d’orina, moc i buina de cabra. Ell no havia oblidat les seves paraules: sanaràs cossos. Per això s’havia atrevit a portar la contrària al seu germà, l’Agileu Petit, el primogènit dels Vinyes.
–Monjo! –havia exclamat l’hereu, amb la veu tronadora famosa a la comarca, perquè era capaç de fer caure, al terra, una mula d’un sol crit.
–Met...ge –havia protestat en Quart Vinyes, molt més fluix.
–Què hi dius, marrec? No et sento amb aquesta veu de flautí.
–Que hi vull ésser metge –va tornar a referir, gairebé amb llàgrimes als ulls.
L’hereu es va gratar el cap, sorprès. «Vol ésser metge...», va pensar. «Doncs bé, que ho sigui, però lluny de les terres pairals!».
És clar, en Quart no sabia que la Naixa-d’en-Gat també havia llegit el futur de l’hereu en una barreja d’arròs, sang i semen, molts anys abans que heretés. «Un, dels tos germans, et matarà», havia profetitzat la vella. I l’Agileu Petit, morts i enterrats els pares, havia procurat desfer-se’n de tots ells. En Leobald, a l’Exèrcit, amb sabre, barretina i espardenyes, però ben lluny. En Gelasi, de comerciant, a Nàpols.
«I en Quart? Què faré d’en Quart?», havia rumiat durant mesos, fins que va parlar amb el rector de la parròquia de Sant Privat d’en Bas i va veure clar. «Al monestir, en Quart al monestir», va decidir. Però en Quart no volia ésser monjo, volia ésser metge. Se’l va mirar de dalt a baix. N’era menut i esquifit. No havia heretat la força del pare ni l’energia de la mare. No en rebria cases ni terres. Una quarta part de les rendes del molí seria el seu únic benefici. Per no rebre, no havia rebut ni un nom ben pensat. «Ha nascut el quart, doncs que es digui Quart», havia expressat el pare, l’Agileu Gran, decebut en veure’l tant magre en néixer.
«Si algú dels germans m’ha de matar, no hi crec que sigui aquest», va pensar l’hereu una mica commogut.
–Estic d’acord –va consentir–. Quan arribi el dia, a compte de la teva part de les rendes del molí, et donaré una bossa de lliures en moneda catalana. Te n’aniràs a Lleida, o a València... On et surti dels baixos! Però no tornaràs més. Si tornes, et posaré a viure amb els porcs. M’has entès?
En Quart no gosava mirar-lo. Havia gastat totes les seves energies en protestar. Tenia dotze anys i l’Agileu el triplicava en edat i força. Els altres dos germans estaven lluny, i la seva cunyada el feia la vida impossible. Va assentir amb el cap. Renunciaria a les rendes del molí i a la llegítima. I esperaria que passessin els anys necessaris per poder marxar. [...]
Primera impressió (Barcelona, 1816)
-fragment-
Toni Arencón i Arias
Barcelona, t'estimo
(Diversos autors)
Editorial Meteora
Dissabte 2 d'abril, a les 11.00 h, a la Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès, serà presentat el llibre "Barcelona, t'estimo", on tinc el plaer de participar amb el relat "Primera impressió (Barcelona, 1816)".
"Barcelona, t'estimo" és un projecte que es va iniciar l'any 2008 al portal literari Relats en Català, a imatge dels films "Paris, je t'aime" i "New York, I Love You". Posteriorment recollit i continuat per l'empenta de l'Associació de Relataires en Català (ARC), va ser reactivat com a concurs literari.
"Camineu pels carrers de Barcelona, endinseu-vos pels seus barris, oloreu els aromes de la ciutat, escolteu-ne els sons, observeu edificis i monuments, mireu les persones que us envolten i hi passegen, assaboriu el paisatge i el petit detall… i redacteu els vostres relats."
"Barcelona, t'estimo" és un projecte que es va iniciar l'any 2008 al portal literari Relats en Català, a imatge dels films "Paris, je t'aime" i "New York, I Love You". Posteriorment recollit i continuat per l'empenta de l'Associació de Relataires en Català (ARC), va ser reactivat com a concurs literari.
"Camineu pels carrers de Barcelona, endinseu-vos pels seus barris, oloreu els aromes de la ciutat, escolteu-ne els sons, observeu edificis i monuments, mireu les persones que us envolten i hi passegen, assaboriu el paisatge i el petit detall… i redacteu els vostres relats."
Finalment, el projecte veurà la llum, convertit en tinta sobre paper, en un recull de relats de temàtiques ben diverses: amor, fantasia, ciencia-ficció, somnis, màgia, records, emocions... i de teló de fons i per sobre de tot, Barcelona.
Tastests per obrir gana:
D'oca a oca (fragment"
David Gómez Simó
Cercles vitals (fragment)
Ferran d'Armengol "Darkman"
El llaç vermell (fragment)
Anna Maria Villalonga
Barcelona! Un trosset de mi (fragment)
Pilar Campmany "brins"
Cor a cor, pas a pas (fragment)
"Unaquimera"
Tastests per obrir gana:
"Va agafar-me de la mà i va conduir-me a les escales mecàniques que pujaven al pis de dalt. Tothom s'apartava quan ens apropàvem i es miraven a la Mariona amb interès: encara que portés una samarreta sanguinolenta i uns pantalons desgastats, com que eren un parell de talles menors del que pertocaven se li arrapaven a les formes i feien intuir aquell bé de Deu."
D'oca a oca (fragment"
David Gómez Simó
"Navega dins d’un boirim personal i se li fa difícil acceptar cap realitat que vingui de fora del seu món oníric. No sap per què li ha passat pel cap aquell colós. Mirant amb tranquil•litat la ciutat sap com és que li agrada tant i per què se l’estima. De totes les coses que li ofereix, per sobre de tot admira la seva àmplia oferta arquitectònica... atura el fil del pensament..."
Cercles vitals (fragment)
Ferran d'Armengol "Darkman"
"Obre els ulls bruscament. El record l’ha assaltat amb massa vivesa i, en el fons, el molesta. La cigarreta s’ha consumit i quasi el crema. Amb una revolada, la llença a terra. La cendra calenta s’escampa als seus peus. N’encén una altra amb una certa ràbia. Les coses no estan per malbaratar el tabac, pensa serrant les dents i fent una xuclada fonda. Quan torna a enlairar els ulls, res no ha canviat. El cel d’abril continua mostrant amb insolència un blau refulgent."
El llaç vermell (fragment)
Anna Maria Villalonga
"Tot mostrant-los el carrer, el meu cor serva amb avidesa la vorera de la dreta, on una societat, anomenada “Can Porta”, organitzava ball cada diumenge; quan els nois compraven les entrades, els donaven un ramet petitó de floretes de roba perquè l’oferissin a la parella durant “el ball de rams”. Les nenes sabíem que molts nois no podrien regalar-lo a cap noia perquè rebrien carbasses, i els esperàvem a la porta per demanar-los-el; ens tenien molta simpatia, i nosaltres els consideràvem amics; solien organitzar un sorteig per poder decidir a quina nena havien de regalar el ramet, i jo, com que en aquell temps era molt més agosarada que ara... quan ells començaven a comptar fins a vint, preveia ràpidament on aniria a parar l’obsequi i canviava de lloc per poder ser l’afortunada. Encara en consevo algun, d’aquells ramets..."
Barcelona! Un trosset de mi (fragment)
Pilar Campmany "brins"
"El tren alenteix la marxa. Amb pocs minuts de retard sobre l’horari previst, el comboi sargeix el paisatge de les afores de Barcelona. Els canyissars esparsos cedeixen protagonisme als bastiments, els hortets discrets a una catifa rasa d’asfalt. Els edificis se drecen cada cop més alts, cada cop més propers. La ciutat, que és al mateix temps etapa i meta, premi i càstig, paradís i monstre, realitat i somni, malson i delícia, l’engoleix."
Cor a cor, pas a pas (fragment)
"Unaquimera"
Barcelona, t'estimo
(Diversos autors)
Editorial Meteora
Presentació:
Dissabte 2 d'abril, a les 11.00 h.
Sala Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès